DIUMENGE III D’ADVENT (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Josep Alegre
So 3,14-18; Sl, Is 12; Fl 4,4-7; Lc 3,10-18

Germans de la comunitat i els qui ens acompanyeu en aquesta celebració del Diumenge III d’Advent,

Acaba de ser proclamada la Paraula de Déu. Heu escoltat amb atenció del cor?

Acaben de llegir, de proclamar, un dels textos més bells de la Sagrada Escriptura. Permeteu-me’n una relectura: «Crida de goig. Alegra’t i celebra-ho de tot cor... El teu Déu, el tens a dintre. Tens dintre teu el Senyor. No tinguis por, no deixis caure les mans... El Senyor, el teu Déu està dins teu, com un Salvador poderós... s’omple d’alegria amb tu, i et renova amb el seu amor; dansa per tu amb crits d’alegria, com en dies de festa».

El mateix Papa Francesc recull aquest text en la seva Exhortació Apostòlica «L’alegria de l’Evangeli» quan escriu: «El profeta Sofonies ens mostra el mateix Déu com un centre lluminós de festa i d’alegria, que vol comunicar al seu poble aquest goig de la salvació. M’omple de vida rellegir aquest text: El teu Déu és enmig teu, et renova amb el seu amor i dansa per tu amb crits de viva alegria». «És l’alegria que es viu enmig de les coses petites de la vida quotidiana, com a resposta a la invitació del nostre Pare Déu: Fill, en la mesura de les teves possibilitats tracta’t bé... No et privis de passar un bon dia (Sir 14,11.14). Quanta tendresa paterna s’intueix darrere d’aquestes paraules!» (EG 4).

Aquest és el rostre que Déu vol mostrar a la humanitat en la festa del Naixement del seu Fill, el Messies; i l’Església, la litúrgia, considerant la importància d’aquesta presència viva de Déu al cor de la humanitat, al centre del teu cor de monjo, al centre del teu cor d’home, al centre del teu cor de dona... ens convida a viure aquest Diumenge III d’Advent i mirar si es va desvetllant aquesta joia singular en la nostra vida, gracies a la presència d’un Déu amic de la festa i de la dansa, per renovar cada dia el seu amor per nosaltres.

No és estrany, doncs que sant Pau ens repeteixi: «Germans, viviu sempre contents en el Senyor. Ho repeteixo: viviu contents. Que tothom us conegui com a gent de bon tracte».

Però pot succeir com a sant Agustí quan s’exclama: «Tard et vaig estimar, bellesa tan antiga i tan nova, tard et vaig estimar! Tu estaves dintre meu i jo estava fora i allà et buscava. Em vas cridar. Em vas cridar i vas trencar la meva sordesa. Refulgires, resplendires davant meu. Vas exhalar el teu perfum i vaig poder respirar. I ara sospiro per tu. Et vaig provar i ara sento fam i set de tu. Em vas tocar i em vaig cremar en la teva pau».

Potser us pugui venir a la ment la mateixa pregunta que es feia la gent que escoltava Joan Baptista: «Què hem de fer?»

Llavors segueixen sent molt vàlides avui per a tots les paraules de sant Pau als cristians de Filips: «El Senyor és a prop. No us inquieteu per res. Acudiu a la pregària i a la súplica, presenteu a Déu les vostres peticions amb accions de gràcies. I la pau de Déu que sobrepassa el que podem entendre guardarà els vostres cors».

Primer doncs, aquesta recerca del rostre de Déu, aquest buscar la melodia de Déu i la seva dansa dins del nostre cor. I després... doncs després, torno al profeta Sofonies que ens deia: «No deixis caure les mans».

¿I què farem amb les nostres mans?

Doncs la invitació a compartir el poc o el molt que tinguem: No exigir més del necessari, qui tingui dos vestits que en doni un a qui no té; qui tingui menjar que el comparteixi...

És a dir, tenir cura en les petites o en les grans coses de la nostra vida, de la relació amb els qui convivim; la relació a través de les petites coses, senzilles i concretes...

Podem percebre amb claredat que les lectures d’aquest tercer diumenge d’Advent ens poden ajudar a posar una base, un fonament seriós per celebrar amb veritable alegria la festa del Naixement de Déu, d’aquí a uns dies.

Ja ho veieu: el folklore ha de començar pel cor. Així ens ho suggereix per endavant el nostre Déu i Senyor. Tant de bo us ompli de vida, com al papa Francesc, rellegir aquest text del profeta Sofonies! Nadal comença amb l’albada al cor. Deixa que Déu dansi dintre el teu cor i et renovi el seu amor.