18 d’agost de 2019

DIUMENGE XX DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Jesús ha vingut ha calar foc a la terra. Aquest és el missatge de la bona nova: foc, que la terra fos foc, que la creu enlairada, la mort, la resurrecció i la vinguda de l’Esperit Sant, cremés i purifiqués tota la nostra existència.

Perquè el baptisme que Jesús ha de passar és la mort en creu, la sang que ha de vessar és el baptisme per a la nostra salvació.

Diu Jesús: és la divisió, el que he vingut a portar. Divisió entre parents, perquè encara que resulta difícil d’entendre, el seguiment de Jesús comporta radicalitat, incomprensió, un cert tall d’un abans i d’un després, un discerniment d’esperit, una guerra interna fins i tot, on en el procés de conversió Jesús sura per damunt de tot, de tota afecció humana i afany de vanitat.

Del missatge que Jesús ens va exposant en la bona nova nosaltres som els receptors. Però, hem estat bons receptors? Hem acollit amb tot el seu valor, el missatge de Jesús, encara que resulti estrany? M’he adonat que aquest missatge és per a mi? He entès bé que el meu baptisme també ha de ser una assimilació a la creu de Jesucrist? Estic preparat per a la prova que ens ha estat proposada?

Jesús és el camí, nosaltres tenim divisions i en tindrem, divisions tal vegada que seran per conseqüència del seu seguiment. He d’experimentar la divisió, el tall entre el vici i la virtut, la guerra espiritual que se’ns presenta en la nostra quotidianitat, entre el bé que voldria fer i el mal que faig. Però Jesús és a qui hem de seguir per damunt de tot, per discernir el bé que necessito experimentar per caminar a la presència de Déu.

Ens cal posar la nostra voluntat a la disponibilitat de la seva voluntat, perquè Jesús és qui divideix, obre, secciona i extirpa el mal amb la seva mort en creu i amb la seva resurrecció. I només ell, ens dona la vida desitjada, nova, santa i eterna, que necessitem com a fills estimats del Pare.

Cadascú de nosaltres, a més de receptors de la bona nova esdevenim transmissors de la fe que hem rebut. Ara bé, en sóc bon testimoni? Perquè se’ns exigeix viure la nostra fe amb una coherència exquisida. No podem caure en un conformisme, el do que hem rebut ens exigeix donar-lo a conèixer amb tota la seva amplitud. Com la Lluna reflecteix el Sol, també jo he de reflectir Jesús amb tot el seu missatge.

Jesús és qui talla i cus, separa i rejunta, divideix i uneix. Per això se’ns demana estimar Déu en tot i per damunt de tot. Per això, tenim la necessitat de discernir, de treure i separar tot el dolent de dins nostre per viure la fe, l’esperança i la caritat, en la llibertat de fills de Déu.