25 de desembre de 2019

NADAL DEL SENYOR

MISSA DE LA NIT

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Is 9,1-6; Sl 95; Tt 2,11-14; Lc 2,1-14

Una gran llum omple aquesta nit, una llum resplendeix enmig de la tenebror; hi ha un gran goig, una alegria immensa perquè el jou que ens pesava, la barra que ens sotmetia l’espatlla, l’agulló que ens arriava ha estat trossejat. Ha arribat el conseller prodigiós, el Déu heroi, el príncep de pau, el pare per sempre; el seu regne és immens, en ell la pau no tindrà fi; perquè tot el seu reialme es fonamenta en el dret i la justícia.

Però aquest nou rei per al tron de David no ha nascut en un palau, ha vingut al món en una establia; no té l’escalf d’una gran llar de foc, sinó el simple alè d’un bou i una mula; no l’assisteixen una cort de servidors i de llevadores; tan sols una mare esgotada pel part i un home bo, just i temorós de Déu; el seu bressol no és de fusta treballada, sinó una simple menjadora; no l’embolcallen llençols de lli sinó més aviat l’aspror del sac; no té per reposar el seu caparró coixins amb brodats de punta, per tot arreu hi ha sols palla; no han vingut a retre-li homenatge els grans prohoms del país, sinó una colla de pastors que es malguanyen la vida vetllant els ramats al ras de la nit, fent una feina que ningú altre vol fer. La seva mare, verge i mare alhora, i llur espòs que l’acompanya, ni tant sols han pogut trobar un recer millor que aquest, fet per a aixoplugar el bestiar de la rosada i dels perills de la nit; perquè ningú no els ha acollit, totes les portes a les que han trucat se’ls han tancat.

Però en aquesta senzillesa, en aquesta pobresa, s’hi amaga la grandesa de l’amor de Déu. El Fill de Déu ha vingut al món per a compartir la nostra humanitat, no pas per a gaudir dels privilegis dels rics i dels poderosos que més que a ningú li pertocarien; sinó per a participar de les privacions dels més desafavorits. En aquest infant s’ha revelat l’amor de Déu i ha vingut per a viure una vida de justícia i de pietat fins a l’extrem de lliurar-se Ell mateix com a rescat de la humanitat de l’esclavatge de les nostres culpes.

Ben aviat el Fill de Déu fet home ha sabut el que és la pobresa, la privació, la persecució, l’exili. Les seves senyes anunciades per l’àngel als pastors, no podien ser més simples, un nen en bolquers posat en una menjadora; com escriu sant Agustí, Déu posat en el pessebre s’ha convertit per a nosaltres en aliment de vida eterna.

La tendresa a voltes infantil i un xic ingènua dels nostres pessebres, com ens recorda el Papa Francesc en la seva darrera Carta Apostòlica Admirabile signum sobre el significat i el valor del pessebre, ens mostra el contrast entre la foscor que acompanyava aquella nit santa, imatge de la humanitat que caminava a les fosques, i la llum que de sobte envoltà als pastors, tanta que s’esglaiaren i que és anunci de la salvació. Si la fusta de la menjadora és prefiguració de l’arbre de la creu, el símbol de la llum en aquesta nit de Nadal ens anuncia la llum de la nit de Pasqua, la llum de la vida que venç la mort; perquè avui aquesta vida en comunió amb Déu es comença a entreveure en aquest infant tot just nat, indefens, tremolós i ploraner, al qui uns pastors, esglaiats per l’anunci d’un àngel han vingut a retre homenatge.

La multitud d’exèrcits celestials no ha vingut pas a marcar el pas com les botes dels soldats imperials per atemorir a ningú. Aquest Salvador, que és el Messies, el Senyor, no ve pas amb voluntat d’imposar-se, ni encara menys de fer-ho per la força. Si ho hagués fet així, si la nostra salvació hagués vingut imposada, de res no hauria servit. Crist no ha vingut a vèncer, sinó a convèncer. És així, humil en un pessebre com ve Déu a salvar-nos, a demanar-nos que abandonem la impietat i els desigs mundans, aquesta és l’obra del zel del Senyor de l’univers.

Són tantes les famílies que avui mateix ens poden recordar aquesta de Jesús, Josep i Maria; són els desnonats, els famolencs, els perseguits, els refugiats, els malalts, les dones maltractades, els infants no nats, les famílies desestructurades, els empresonats, les víctimes de mil i una dependència que ens envolten i en els que ens costa de veure-hi al mateix Crist.

No tinguem por a aquesta gran alegria, no tinguem por a mirar al nostre voltant per reconèixer aquí i allà al Fill de Déu fet home, fet humanitat. Darrera del relat del naixement de Jesús, darrera l’aparent tendresa ingènua dels nostres pessebres s’hi amaga la grandesa del misteri de la salvació. «La manera d’actuar de Déu gairebé atordeix, perquè sembla impossible que Ell renunciï a la seva glòria per a fer-se home com nosaltres.» (Admirabile signum, 8). S’hi fa per salvar-nos, s’hi fa perquè en cada home reconeguem la imatge de Déu.

En aquesta nit santa ha resplendit la claror de la llum veritable, aquella a la que som convidats a apropar-nos pel Fill de Déu fet home, igual en tot a nosaltres, llevat del pecat. Ell ens convida a fruir-ne al cel per sempre més, d’aquest goig que avui ens porta.