Homilia
predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Dn 3,14-20.91-92.95; He 10,32-36; Sl 33,2-3.4-5.6-7.8-9 (R.: 5b); Jo
17,11b-19
Jesús prega, prega pels deixebles, prega per la unitat dels deixebles, prega perquè siguin u. Unitat que aquesta setmana tenim encomanada en la nostra pregària per tots els cristians d’orient a occident.
Jesús vetllava mentre estava amb ells. Però, ara és l’hora, l’hora que havia d’arribar, l’hora de la seva passió, mort i resurrecció, l’hora de la seva glorificació i els deixebles quedaran a la intempèrie del món.
El món que no ha reconegut la llum de Jesús, el món que prefereix viure amb els seus ídols, els seus costums i no vol obrir-se a la llum de la veritat.
Així, els deixebles, i ara com abans, els seguidors de Jesús, sempre se’ls espera que hauran de sostenir lluites i sofriments.
Sofrint amb constància van poder complir la voluntat de Déu el bisbe Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.
Tots estaven en el món, com nosaltres estem enmig d’aquest món tan tocat avui per la pandèmia. Però, ells no eren del món perquè no van acceptar, no es van identificar en els valors ombrívols del món.
Jesús prega al Pare pels deixebles perquè els preservi del maligne, perquè enviats al món siguin consagrats en la veritat, i esdevinguin testimonis de la llum, de la bona nova i en la veritat puguin netejar d’ombres el món.
Ara Jesús prega en nosaltres, en les nostres hores de pregària, en la litúrgia monàstica, perquè amb constància, malgrat els sofriments, cadascú ens obrim a la llum dels bens millors que Déu ens ha promès i que duren per sempre.
Preguem sempre per acollir la voluntat del Pare en la nostra vida, en la nostra comunitat, en els cristians de totes les confessions. I amb constància perseverem en la veritat de la fe amb el testimoni i l’exemple que ens han deixat els sants màrtirs Fructuós, Auguri i Eulogi.
