MARE DE DÉU DE MONTSERRAT

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Fets 1,12-14; Sl 86,1-2.3-4.5.6-7 (R.: 1a); Ef 1,3-6.11-12; Lc 1,39-56

Benvolgut Lluc,

La veritat és que fa dies que volia escriure’t. Però amb la teva eloqüència en el llenguatge em fa una mica de recança.

T’atribueixen molts talents, no dubte que poguessis dedicar-te a la medicina, però ets més famós per la tradició que et fa com el pintor de la primera icona de la Mare de Déu.

Sobre aquest aspecte volia explicar-te, la quantitat d’obres d’art que s’han realitzat a partir dels teus escrits, de l’Evangeli. Obres d’art que han anat entreteixint realment una imatge puríssima, de la Verge, la Mare de Déu.

Aquests dies em ve al cap i en torna al cap una paraula que vaig sentir en una petita homilia sobre Maria.

El capellà en qüestió deia que Maria era subversiva. En el diccionari de la llengua catalana, de l’Institut d’Estudis Catalans, sobre l’adjectiu subversiu diu: Capaç de subvertir, que tendeix a subvertir. Un crit subversiu. //moviment subversiu Moviment politicosocial encaminat a produir, mitjançant l’agitació, un desgast en el poder i una desconfiança en els ciutadans, per apoderar-se del govern.

Clar això, ens pot fer pensar que Maria era una activista, anarcosindicalista, feminista, i tots els «ista» que vulguis afegir.

Per això, t’escric Lluc. Crec que el Misteri de la jove Maria és massa gran per encasellar-la en qualsevol moviment que ens convingui.

Ara bé, ella, Maria, no és una bleda, no és una figura de porcellana fina, ni una figureta de vidre de decoració.

Maria és una dona decidida. Tot i el seu estat, l’embaràs, decididament se’n va a la muntanya a ajudar a Elisabet. Ella no es queda de braços creuats, ella es posa en acció, cap a on veu el més necessitat.

Lluc, ens presentes a Maria d’una manera molt normal, natural, tot i el sobrenatural que comporta la vida de Maria, Mare de Déu, Verge, Immaculada. És possible que hi hagi, en tot això, una subversió.

Ara el cant del «Magnificat», si que el trobo subversiu del tot. No per Maria, no pel crit de fortalesa al proclamar als quatre vents la grandesa de Déu.

Maria crida, sí, però el subversiu és el que explica de Déu, les obres de Déu son de lo més i més subversives. Cap programa electoral podrà mai superar-les.

Per què, quin programa polític diu: «Que l’amor s’estengui de generació en generació»? Això és subversiu.

Quin programa, parla de dispersar els homes de cor altiu? És molt subversiu això de derrocar els poderosos. És subversiu exaltar els humils. Subversiu és omplir de béns els pobres i deixar els rics que se’n vagin sense res.

Crec que si Maria és subversiva, és simplement perquè ha cregut. Les paraules de la salutació d’Elisabet ho diuen tot: «Feliç tu que has cregut».

I crec, que si nosaltres volem ser subversius, el programa és el de l’Evangeli. Perquè un programa polític més subversiu que parli de la passió, mort i resurrecció, del Fill de Déu, no hi pot haver.

Gràcies Lluc, evangelista, perquè ens has pintat Maria amb cos, ànima i esperit. I així, tenim un exemple clar en el seguiment de la voluntat de Déu.

Gràcies Lluc, ara hem de seguir amb l’acció de gràcies, l’Eucaristia, on tot el Misteri se’ns fa present, i és on estem més a tocar la subversió de Déu Pare, pel Fill, en l’Esperit Sant.

Fins una altra. Amén. Al·leluia!