DIUMENGE VI DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Sir 15,15-20; Sl 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b); 1C 2,6-10; Mt 5,17-37

Sí, sí, no, no, la veritat és el que vol Jesús de nosaltres. Digueu senzillament sí, quan és sí, no, quan és no. Tot allò que dieu de més ve del Maligne.

Perquè Déu coneix tot el que cadascú fa. Vivim a la seva presència i els seus ulls veuen cada moviment que fem. Nosaltres som lliures per elegir el bé o el mal, l’aigua o el foc, la vida o la mort. Déu no mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Per això, seran feliços els que segueixen la llei del Senyor, els qui busquen amb tot el cor la voluntat del Senyor, observant fidelment els preceptes dia i nit, sense desviar-se del camí traçat per la paraula de Déu i els seus decrets i prescripcions.

Per això, ens cal pregar i molt. Ens cal demanar que el Senyor ens faci entendre la seva llei, ens faci obrir els ulls per meravellar-nos i contemplar el bo i millor de la llei del Senyor, dels seus manaments.

I els seus manaments no son feixucs si els complim amb amor. Sí, ens cal amor per obrir-nos a la saviesa que ve de dalt. La saviesa de Déu que ens ve a l’encontre tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen».

Estimar Déu i el proïsme és acomplir tota la llei. Jesús no ha vingut a desautoritzar cap lletra de la llei, ha vingut a completar els preceptes de la llei. Per això, ens convé espavilar-nos i no adormir-nos en les prescripcions que Jesús ens posa al davant.

Jesús ens vol justos, més justos que els mestres de la Llei, justos per viure una vida lliurada a Déu en la vida monàstica, en l’atenció al necessitat, que sempre és amor a Crist en els més pobres. Jesús ens obre el sentit de la llei, davant de: «no matis», ara ens diu que ni t’enfadis amb el teu germà per no ser reu davant del tribunal, ni l’insultis, ni mires amb mal desig, perquè en el fons del cor ja has comés adulteri.

Davant de Déu, cal estar a bé amb tots. Per això, ens cal estimar sense mesura a Déu, per viure estimant, per poder fer les paus amb tothom.

La nostra vida no es pot fonamentar en juraments, no, i això cal tenir-ho ben clar.

La nostra vida ha d’estar fonamentada en les prescripcions de Déu, és a dir, oberta a la voluntat de Déu. Des de la comprensió de l’amor que Déu ens ha vessat sense mesura, des de la misericòrdia que ens ve de Déu, podrem viure tots i cada un dels manaments del Senyor.

Si l’amor està per damunt de tot no ens mancarà res, per donar glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant, Déu pels segles dels segles. Amén.

PRESENTACIÓ DEL SENYOR

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ml 3,1-4; Sl 23,7.8.9.10 (R.: cf. 8a); He 2,14-18; Lc 2,22-40

Hem entrat al temple amb una candela a les mans. Una petita llum que il·lumina, una llum que ens guia cap a la Llum veritable.

Amb aquesta candela portem les pregàries de cada persona que ens ha demanat la nostra oració, amb la candela portem la fe que els nostres pares ens han transmès. Tot per guiar la nostra vida a la Llum veritable.

Els portals alcen les llindes; les portalades eternes s’han engrandit perquè el rei de la glòria entra al seu temple. Si, és el Senyor, el rei de l’univers, el qui ve, el que ve a purificar, purificarà el cor de tots els descendents de Leví, els refinarà com la plata, i l’or.

Nosaltres som els descendents que necessitem aquesta purificació. Els nostres cors necessiten ser il·luminats per la Llum veritable. Perquè purificats podrem exercir el nostre ofici, oferir una oblació digna, agradable al Senyor, oferir la nostra vida de monjos.

Jesús s’ha emparentat amb nosaltres per poder destruir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort, i així fer-nos lliures. No tornem a ser esclaus del pecat, no tornem a ser esclaus de la mort, no ens guiem per la foscor.

Jesús s’ha fet en tot semblant a nosaltres, ha vingut, ens ha vingut per ser un gran sacerdot compassiu i acreditat davant Déu per expiar els nostres pecats. Ell ha sofert, ha mort per cadascú de nosaltres que encara som provats amb tantes proves dia rere dia.

Ens cal obrir els ulls, els ulls del cor, els ulls de la fe per veure amb claredat, encara que els nostres ulls estiguin cecs, obrir els ulls a la Llum veritable que avui ens ve, ve al seu temple, a casa seva, per complir la Llei de Moisès. La purificació del més pur ens atansa al seu Misteri. Déu s’ha fet nostre perquè tinguem un clar referent i guia a qui seguir.

Simeó home just i pietós, esperava l’hora en què Israel seria consolat, i tenia en ell l’Esperit Sant. Guiat per l’Esperit s’atansa al temple. Anna, profetessa, mai no es movia del temple, dedicada nit i dia al culte de Déu amb dejunis i oracions. Ells han vist el Salvador de tots els pobles, llum que es reveli a les nacions, glòria d’Israel, el vostre poble.

Avui és el nostre dia, dia dels consagrats. Nosaltres tampoc ens movem del temple, dedicats tot el dia al culte a Déu. Així també serem purificats i refinats com l’or al gresol, amb dejuni i oració, per esdevenir més justos i pietosos.

També nosaltres, ara celebrant el sagrament de l’Eucaristia, se’ns fa present el Salvador que ens ha manat fer el seu memorial fins que torni. En l’Eucaristia ho tenim tot. Per això, amb el petit gest de la candela a les mans, hem rememorat que Jesús ha estat presentat al temple. Ara però, ens ha dut a nosaltres a l’altar de l’Eucaristia per alimentar-nos del cos i de la sang de Crist.

Celebrem el memorial del Senyor Jesús per donar gràcies a Déu Pare, per unir-nos més estretament a Déu, fins a l’altar del santuari del cel, de la vida eterna. Vida que desitgem amb Jesús el nostre Salvador, units amb el Pare i l’Esperit Sant que ens defensa ara i pels segles sens fi. Amén.