DIUMENGE VI DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Sir 15,15-20; Sl 118,1-2.4-5.17-18.33-34 (R.: 1b); 1C 2,6-10; Mt 5,17-37

Sí, sí, no, no, la veritat és el que vol Jesús de nosaltres. Digueu senzillament sí, quan és sí, no, quan és no. Tot allò que dieu de més ve del Maligne.

Perquè Déu coneix tot el que cadascú fa. Vivim a la seva presència i els seus ulls veuen cada moviment que fem. Nosaltres som lliures per elegir el bé o el mal, l’aigua o el foc, la vida o la mort. Déu no mana a ningú que faci el mal ni autoritza ningú a pecar.

Per això, seran feliços els que segueixen la llei del Senyor, els qui busquen amb tot el cor la voluntat del Senyor, observant fidelment els preceptes dia i nit, sense desviar-se del camí traçat per la paraula de Déu i els seus decrets i prescripcions.

Per això, ens cal pregar i molt. Ens cal demanar que el Senyor ens faci entendre la seva llei, ens faci obrir els ulls per meravellar-nos i contemplar el bo i millor de la llei del Senyor, dels seus manaments.

I els seus manaments no son feixucs si els complim amb amor. Sí, ens cal amor per obrir-nos a la saviesa que ve de dalt. La saviesa de Déu que ens ve a l’encontre tal com diu l’Escriptura: «Cap ull no ha vist mai, ni cap orella no ha sentit, ni el cor de l’home somniava això que Déu té preparat per als qui l’estimen».

Estimar Déu i el proïsme és acomplir tota la llei. Jesús no ha vingut a desautoritzar cap lletra de la llei, ha vingut a completar els preceptes de la llei. Per això, ens convé espavilar-nos i no adormir-nos en les prescripcions que Jesús ens posa al davant.

Jesús ens vol justos, més justos que els mestres de la Llei, justos per viure una vida lliurada a Déu en la vida monàstica, en l’atenció al necessitat, que sempre és amor a Crist en els més pobres. Jesús ens obre el sentit de la llei, davant de: «no matis», ara ens diu que ni t’enfadis amb el teu germà per no ser reu davant del tribunal, ni l’insultis, ni mires amb mal desig, perquè en el fons del cor ja has comés adulteri.

Davant de Déu, cal estar a bé amb tots. Per això, ens cal estimar sense mesura a Déu, per viure estimant, per poder fer les paus amb tothom.

La nostra vida no es pot fonamentar en juraments, no, i això cal tenir-ho ben clar.

La nostra vida ha d’estar fonamentada en les prescripcions de Déu, és a dir, oberta a la voluntat de Déu. Des de la comprensió de l’amor que Déu ens ha vessat sense mesura, des de la misericòrdia que ens ve de Déu, podrem viure tots i cada un dels manaments del Senyor.

Si l’amor està per damunt de tot no ens mancarà res, per donar glòria al Pare, al Fill i a l’Esperit Sant, Déu pels segles dels segles. Amén.