Santa Llúcia, verge i màrtir
Homilia predicada pel P. Francesc Tulla
La Sicília, on l’Església posseïa un vast patrimoni, era, en els segles 6è i 7è, un dels graners de Roma. Les relacions econòmiques van conduir a Roma nombrosos sicilians i aquests hi van aportar el culte de les seves dues verges màrtirs: Llúcia de Siracusa i Àgata de Catània. La ciutat apostòlica romana les va acollir en la seva litúrgia com a dues germanes d’Agnès: Agnès la “pura”, Àgata la “bona”, Llúcia la “brillant”, segons l’etimologia dels noms que durant molt de temps es preferí de posar en relleu. De Llúcia ens en han quedat tres coses —que és l’essencial, als ulls del papa sant Gregori el Gran—: un nom que canta en el cor de l’Església, una data que en perpetua el record anual, i una tomba on el poble hi ve a cercar protecció. És sens dubte l’any 303 quan Llúcia va patir el martiri, a Siracusa, durant la persecució de Dioclecià. És “patrona” de les modistes.
La litúrgia d’aquest dissabte de la II setmana d’Advent ens proposa el tema de la “llum”, com ens ho ha referit una oració de la missa, i ocupa un lloc preeminent en la litúrgia de l’Advent. Zacaries, el pare de Joan Baptista, saludava el Messies —ja pròxim— com el Sol que ve del cel, i nosaltres l’invoquem amb un títol semblant durant aquests dies d’espera, quan diem: “Veniu, Sol naixent, esplendor de la llum eterna”. Crist, el sol de trenc d’alba, és tanmateix la llàntia que brilla durant la nit i vers la qual puja l’aclamació vespertina de l’Església, en dir: “¡El goig i la llum de la glòria eterna del Pare, i de l’Altíssim i Santíssim, Crist Jesús!”.
La primera lectura ha estat del Llibre de l’Eclesiàstic (cap. 48, 1-4. 9-11), que ens afirma que Elies tornarà novament. I és que l’elogi del profeta Elies en el llibre de Sirac conclou amb una al·lusió a la seva vinguda a la fi dels temps per a preparar els cors dels homes en ordre al judici diví. Jesús, a l’evangeli, farà una interpretació de semblant passatge, dient, però, que és Joan Baptista el que ha vingut en la figura d’Elies.
I és que a l’evangeli de sant Mateu (cap. 17, 10-13), l’evangelista ens ha dit que, efectivament, Elies ja ha vingut i no l’han reconegut. I és que després de la seva Transfiguració, en la qual Pere, Jaume i Joan van veure com Moisès i Elies acompanyaven el seu Mestre en la glòria, Jesús els manifestava que ja havia vingut el profeta dels últims temps per a preparar els camins del Senyor, i ho era en la figura de Joan Baptista, per a renovar-ho tot i preparar així la seva pròpia manifestació.
I per acabar, fem-ho amb l’oració de santa Llúcia, en que el Senyor ens fa demanar que “per la intercessió gloriosa de la Santa ens ajudi ara a celebrar el seu martiri i a fruir per sempre de la seva glòria”. Que així sigui. Amén.
