Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 60,1-6; Sl 712.7-13; Ef 3,2-3.5-6; Mt 2,1-12
«La Verge mig reia, i la bona gent
trobaren-la bella;
mig reia la Verge, i els Reis d'Orient
per la nit seguien l'estrella
que els duia a ponent…
al Misteri».
(Joan Maragall, Nadal)
L'estrella ens duu al Misteri. La teva estrella, l'estrella ens duu a cadascun de nosaltres al Misteri. La festa d'Epifania és la festa de Nadal. La festa de Nadal és la fi del trajecte de Déu fins al nostre temps, la nostra humanitat. Epifania, començament d'un nou viatge pels camins del món. Nadal és transbord de l'eternitat al temps. Epifania, transbord al tren que s'atura a totes les estacions. Déu vol manifestar-se a tots els homes, vol que la llum de la seva estrella guiï i orienti fins l'última de les seves criatures.
La solemnitat que avui celebrem ens manifesta un Déu que es revela en la història com a llum del món, per guiar i introduir per fi la humanitat en la terra promesa, on regnen la llibertat, la justícia i la pau.
«Arriba la teva llum, i sobre teu clareja com l'alba la glòria del Senyor. Mentre les tenebres embolcallen la terra. Els pobles s'acosten a la teva llum, busquen la claror de la teva albada, l'albada de Déu». Canten la grandesa del Senyor. Canta que Ell clarejarà en tu. Però canta des del cor.
Ens diu Benet XVI que el Concili Vaticà II es va sentir «impulsat a anunciar a la humanitat el Crist, com a llum del món. Que en el cor de l'Església va brollar amb força, suscitat per l'Esperit Sant, el desig d'una nova epifania de Crist en el món, un món que roda vertiginosament cap a una civilització global». I el Papa es fa i ens fa unes preguntes: «En quin sentit, avui, Crist és encara "lumen gentium", llum dels pobles? en quin punt roman aquest itinerari universal dels pobles cap a ell? resta en camí de progrés o de reculada?».
Nadal és el camí de Déu cap a nosaltres. Epifania, el camí o la peregrinació de Déu cap a tota la humanitat, perquè els homes, la humanitat es posi en camí cap a Déu. Com diu la carta de Pau als Efesis: «Des d'ara, per l'evangeli, tots els pobles, en Jesucrist, tenen part en la mateixa herència, formen un mateix cos, i comparteixen la mateixa promesa».
Però el fet que tots plegats formem un «veïnatge universal» ja no és tan clar. Més aviat la consciència que tenim és d'enfrontament de races, pobles i nacions. No apareix clar aquest amor universal que brolla de la font divina, del seu enviat Jesucrist. Som catòlics. La paraula catòlic vol dir universal. On està aquesta universalitat? Quan en ocasions neguem la pau al qui està al nostre costat. A nivell d'Església hi ha divisió per les nostres idees, per les nostres discriminacions. Ens falta un amor universal i sense fronteres, sense prejudicis, capaç d'obrir-se a tots i cadascun dels pobles i persones. I aquesta divisió baixa fins i tot fins al nivell de comunitats, de famílies... I aquí no pensem solament en el veí, sinó que hauríem de preocupar-nos, des d'ara, de com rentem la nostra pròpia roba bruta. Ens hauríem de preguntar com caminar cap a una fraternitat més àmplia i universal, com treballar per una unitat i reconciliació més profunda a casa nostra. Per quina raó la fe no ens fa més universals? per quina raó la fe no ens fa més evangèlics, més allunyats del judici i més donats a la contemplació.
L'evangeli ens parla del relat dels Mags, de l'atracció del Nadó de Betlem. Al cor de la nit segueixen l'estrella que els duu fins al Misteri. El Misteri que ens sobrepassa, que ens atreu per eixamplar el nostre cor, el nostre horitzó i encaminar-nos per senderes de col·laboració i solidaritat.
Avui l'home sembla que treballa bé per fer-se "incapaç de Déu". I se li va assecant el cor. Ben sec. Com els pernils de Terol. Aquest enduriment i sequedat és un gran perill per a l'home modern. Es perden nivells de contemplació. Baixem esglaons solament per collir de terra "coses útils", "articles de consum"... No hem de baixar esglaons, sinó que hem de seguir l'estrella en la nit... cap al Misteri. Per despertar la nostra capacitat d'adoració, contemplant la bondat d'un Déu amor i essent agraïts a la generositat d'un Déu que ha vingut a casa nostra, col·laborant amb el nostre servei en la seva obra de reconciliació universal. Aquest és el millor regal que podem oferir a Déu, que sempre va davant nostra en la generositat dels seus dons.
