30 de setembre del 2012

DIUMENGE XXVI DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Lluc Torcal, prior de Poblet
Nm 11,25-29; Jm 5,1-6, 2; Mc 9,38-43.45.47-48

«Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia!» Després de sentir aquest fragment del llibre dels Nombres, algú va exclamar: «Deu-nos en guard! Semblaríem tots lelos». Un altre, comentant les accions d'aquell profeta que feia forats a la paret per sortir de casa seva i anava nu pel carrer cridant, va comentar que els qui van ser testimonis directes d'aquests fets més que entendre que es tractava d'un gest profètic devien pensar que aquell bon home s'havia begut l'enteniment. I, encara, hem escoltat ara mateix que, «quan l'Esperit es posà damunt d'ells [dels setanta ancians], entraren en estat d'exaltació profètica i no paraven». I és que en el nostre imaginari col·lectiu associem la profecia a l'extravagància i, és clar, si això fos realment així, Deu-nos en guard de tenir tots el do de profecia!

Però, realment, l'extravagància és sinònim de profecia? Sabem —ens ho recorda constantment el Concili Vaticà II— que pel nostre baptisme hem esdevingut tots profetes... Tots som profetes. Som tots extravagants? Potser algú sí, però segurament no per haver rebut el do del baptisme! Extravagància i profecia no va, doncs, de bracet. Hem d'aprofundir, per tant, la nostra comprensió del que és la profecia. I, per a això, ens hi pot ajudar la segona part del text del llibre dels nombres que comentem: «Tant de bo que tot el poble del Senyor tingués el do de profecia... i que el Senyor els donés a tots el seu Esperit!» És el do de l'Esperit, universalment ofert, el que ens fa a tots profetes. I som testimonis que aquesta profecia de l'Escriptura, des de la mort de Crist, el Senyor, a la creu, s'ha acomplert entre nosaltres: ell ha vessat en tots els nostres cors el do del seu Esperit estimat.
Qui és, per tant, el profeta? El qui ha rebut l'Esperit i parla i actua segons l'Esperit. Per això qui es val del nom de Crist per treure dimonis, encara que no sigui dels qui van amb els deixebles de Crist, és del Crist i no pot malparlar de Crist. No malparlar de Crist: malparlar inclou no només la paraula sinó l'acció. El qui actua segons l'Esperit, ni amb la seva llengua ni amb la seva vida malparla de Crist: sabent-ho o no, de fet, anuncia Crist als altres. Per això el Senyor és molt clar: «Qui no és contra nosaltres és amb nosaltres». Tothom qui és amb Crist és profeta perquè ha rebut l'Esperit de Crist i actua segons l'Esperit de Crist. Germans, quan sentim aquesta paraula de l'Evangeli, tant clara i tant diàfana, tant nítida, «qui no és contra nosaltres és amb nosaltres», no sentim alhora, com el seu ressò més exacte aquella altra del mateix Senyor que ens conserva l'evangelista Mateu: «No tothom qui em diu: "Senyor, Senyor", entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel?» Que cecs que ens podem tornar si oblidem aquests textos, si no els imprimim com segells al fons dels nostres cors! Que enganyats que podem anar! «Fer la voluntat del meu Pare del cel...» heus aquí l'altre aspecte essencial del que significa ser profeta.

Profeta és qui rep el do de l'Esperit i gràcies a aquest do és capaç de fer i fa la voluntat del nostre Pare. I mireu que n'és de senzill fer la voluntat del Pare: «Tothom qui us doni un vas d'aigua pel meu nom, perquè sou de Crist, us dic amb tota veritat que no quedarà sense recompensa». Qui és incapaç de donar un vas d'aigua? I, tot i així, encara hi ha qui, inclús entre els qui diuen: "Senyor, Senyor", és incapaç de donar un vas d'aigua. Per això l'advertència final de l'Evangeli que hem proclamat avui de no escandalitzar i de no pecar. Hem rebut tots el do de l'Esperit de Crist que ens fa profetes: mirem d'actuar i viure segons aquest do per tal que donem tots, ara i arreu, testimoni de Crist. És clar, doncs, que la profecia no té res a veure amb l'extravagància.