SANT BERNAT, MONJO DE POBLET, I SANTA MARIA I SANTA GRÀCIA, MÀRTIRS

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Sir 51,1-12; Sl 125; 1Pe 3,14-17; Mt 10,17-22

Un himne de màrtirs canta aquestes lloances:

Cantem la victòria
esplèndida i sublim,
oh màrtirs, i la glòria
de la vostra fe insigne.

Sou llavor de blat
que mor per donar vida,
la creu de Jesucrist
porteu amb valentia.

A Déu i al Rei etern
canteu vostres lloances,
unides a l'encens
de nostres esperances.

Celebrem aquesta solemnitat dels sants màrtirs Bernat, Maria i Gràcia. Cantem un any més la seva victòria. La victòria de la seva fe, com diu aquest himne, aconseguida en la persecució, que no falta als qui segueixen el Senyor. «El criat no és més important que el seu amo. «Si m'han perseguit a mi, també us perseguiran a vosaltres». (Jn 15,20)

Cantem les lloances per la seva victòria, que manifestem, com diu l'himne, amb l'encens de les nostres esperances. Perquè ells no necessiten les nostres lloances, ni els nostres cants; som nosaltres que en tenim necessitat, per alimentar la nostra esperança, perquè la lluita continua, aquí, en la nostra vida.

El camp d'aquest món continua rebent la llavor del Regne que té necessitat d'anar fructificant amb els nous grans de blat que som nosaltres. Ens ho suggereix també Benet XVI: «"Si el gra de blat, quan cau a la terra, no mor, queda ell tot sol, però si mor, dóna molt de fruit."(Jn 12, 24). D'aquesta manera, el Senyor interpreta tot el seu itinerari terrenal com el procés del gra de blat, que només mitjançant la mort arriba a produir fruit. Interpreta la seva vida terrenal, la seva mort i resurrecció, en la perspectiva de la Santíssima Eucaristia, en la qual se sintetitza tot el seu misteri. Ja que ha consumat la seva mort com a oferiment de ell mateix, com a acte d'amor, el seu cos ha estat transformat en la nova vida de la resurrecció. Per això ell, el Verb fet carn, és ara l'aliment de l'autèntica vida, de la vida eterna». (Benet XVI, Introducció al Via Crucis)

El Verb fet carn, Jesucrist Ressuscitat, és l'aliment de l'autèntica vida, de la vida eterna, però una vida que continua brollant de la llavor caiguda en el solc. Bernat, Maria i Gràcia viuen també la seva vida en la perspectiva de la Santíssima Eucaristia, oferint la seva vida com un acte d'amor a Déu, com canta una de les antífones de la festa, «plens de prudència enaltiren Déu en el seu cor», encarnant la Paraula que acabem d'escoltar de sant Pere: van reconèixer en els seus cors el Crist com a Senyor, i «van donar raó de la seva esperança amb respecte i rectitud de consciència».

L'amor a Crist que comencen a encarnar en el seu cor, l'expressen amb el testimoni del seu martiri, com expressió del suprem amor que dóna la vida, en una perfecta imitació de qui ens ha estimat primer, en una vivència perfecta del misteri de l'Eucaristia. Ho cantem també en el Responsori gran de la festa:

«Aquesta és la veritable fraternitat
que mai es va trencar en la lluita de la vida,
perquè van seguir el Senyor, donant la seva vida.
Menyspreant els al·licients d'aquest món,
obtenen els del regne celestial.»

Això ens hauria de portar a fer nostres les paraules del Siràcida: «Et vull donar gràcies, et vull lloar, Déu salvador meu. Recordo que tu ets misericordiós, que sostens els qui esperen en tu, i salves de les mans dels enemics. Lloaré per sempre el teu nom, cantaré himnes d'acció de gràcies. Beneiré el teu nom. Enaltiu el Senyor, perdura eternament el seu amor».