3 de febrer del 2013

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 4t durant l'any (Cicle C)

Dels sermons d'Orígenes, prevere
(Sobre l'evangeli segons sant Lluc XXXIII: SC 87,394-399)
Segons el relat de Lluc, Jesús encara no ha sojornat a Cafarnaüm, i, per tant, no es pot dir que hi hagi acomplert miracles puix que encara no hi ha anat. És més, abans d'anar a Cafarnaüm, tenim constància de la seva estada a Natzaret, el seu país natal, on li sentim dir als seus conciutadans: «De segur que em retraureu aquesta dita: Metge, cura't tu mateix. Hem sentit dir el que has fet a Cafarnaüm; fes-ho també aquí, al poble dels teus pares». Aquest passatge, on Cafarnaüm, figura dels gentils, passa al davant de Natzaret, figura dels jueus, ha d'amagar per força un misteri. Jesús, conscient que ningú no és honorat al seu país natal, ni ell, ni els profetes, ni els apòstols, no hi vol predicar, sinó que se'n va a predicar entre els gentils, no fos cas que els seus compatriotes li diguessin: «Metge, cura't tu mateix».

Vindran dies, però, que Israel dirà: «Tot el que hem sentit que ha passat a Cafarnaüm, això és, els miracles i els prodigis realitzats enmig dels gentils, fes-los també aquí, a casa nostra, al poble dels teus pares. El que has mostrat a tot el món, mostra'ns-ho també a nosaltres. Predica el teu missatge a Israel, el teu poble, i així, si més no, «quan haurà entrat el conjunt dels pobles gentils, tot Israel serà salvat». Em sembla, doncs, molt lògic i natural que Jesús respongués a les qüestions dels jueus de Natzaret: «No hi ha cap profeta que sigui ben rebut al seu país natal». I em penso que aquestes paraules són més veritat segons el misteri que segons la lletra.

Jeremies no fou pas ben rebut a Anatot, el seu país, ni Isaïes ho fou a casa seva, ni tampoc els altres profetes. Em sembla que cal comprendre aquest refús dient que la pàtria de tots els profetes és el poble que no els acollí ni a ells ni a les seves profecies. Els gentils, en canvi, lluny dels profetes i sense conèixer-los, van acceptar els ensenyaments de Jesucrist. Nosaltres, que no pertanyíem a l'aliança i érem estrangers a les promeses, hem acollit de tot cor els profetes, i Moisès i els altres profetes que anunciaven el Crist podem afirmar que són ben nostres.

Per això Jesucrist diu encara: «Ben segur que hi havia moltes viudes a Israel en temps d'Elies». Vet aquí el sentit de les paraules: Elies era profeta i es trobava enmig del seu poble. Però, al moment d'acomplir els seus prodigis, deixà les viudes d'Israel que, sens dubte, eren prou nombroses, i anà a trobar «una viuda de Sarepta de Sidó», una pobra dona pagana, fent veure d'aquesta manera la figura de les realitats futures. En efecte, quan el poble d'Israel tenia fam i set, «no fam de pa ni set d'aigua, sinó fam d'escoltar la paraula de Déu», aleshores Elies se n'anà a casa d'aquella viuda, de la qual havia dit el profeta: «Ara té més fills l'abandonada que la dona amb marit». I, així que arriba, el profeta li multiplica el pa i els aliments.

Vosaltres éreu aquesta viuda de Sarepta, al país de Sidó, d'allí mateix on l'Evangeli ens diu que en sortí una dona cananea que desitjava de veure la guarició de la seva filla i que a causa de la seva fe va merèixer de veure escoltada la seva oració.

Després Jesucrist afegeix un altre exemple en el mateix sentit: «Hi havia molts leprosos a Israel en temps del profeta Eliseu, però cap d'ells no va ser purificat del seu mal, sinó Naaman, un leprós de Síria» que, certament, no pertanyia al poble d'Israel. La lepra encara cobreix avui tots aquells que no formen part de l'Israel segons l'Esperit. Eliseu no és pas altre que el nostre Senyor i Salvador que, en el misteri del baptisme, purifica els homes coberts de lepra i els diu: «Vés, renta't al Jordà, i la teva pell quedarà neta de la lepra». Naaman baixà al Jordà i, tot banyant-se, va acomplir el misteri del baptisme, és a dir, la seva carn esdevingué semblant a la carn d'un infant. ¿De quin infant? D'aquell que en el bany de regeneració neix novament a la vida en Jesucrist nostre Senyor, «de qui són la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén.»