10 de febrer del 2013

LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Diumenge 5è durant l'any (Cicle C)

De la vida de Jesucrist, de Ludolf el Cartoixà
«Ompliren tant les barques que quasi s'enfonsaven». Aquesta meravella acomplerta pel Crist submergí Simó Pere i els seus companys en una estranyesa i una admiració que absorbien tot el seu esperit. Pere, comprenent que això no podia ser efecte d'un poder humà, es llança amb humilitat als genolls de Jesús. Reconeix en ell el seu Senyor i li diu: «Allunyeu vos de mi, que sóc un pecador», i no sóc digne de romandre en companyia vostra. Allunyeu vos de mi, perquè només sóc un home i vós sou l'Home Déu; jo sóc pecador i vós sou sant; jo sóc servidor i vós sou Senyor. Que una distància us separi de mi, que estic separat de vós per la fragilitat de la meva naturalesa, la lletgesa de les meves faltes i la feblesa del meu poder.

Però el Senyor consola Pere tot mostrant li que la pesca significa que serà pescador d'homes. «No tinguis por», li diu, no t'espantis; més aviat, creu i alegra't, perquè estàs destinat a una pesca molt més gran; una altra barca i d'altres xarxes et seran donades. Fins ara has agafat peixos amb xarxes; «des d'ara» és per la paraula que seràs «pescador d'homes». Per la sana doctrina els atrauràs cap al camí de la salvació, perquè estàs cridat al servei de la predicació. La paraula de Déu és semblant a l'ham del pescador. Així com l'ham només agafa el peix després que aquest s'hi ha agafat, així la paraula de Déu només pren l'home per a la vida eterna si aquesta paraula ha penetrat el seu esperit. «Des d'ara seràs pescador d'homes». Des d'ara, és a dir, després que ha passat això, després del testimoniatge de la teva humilitat, t'encarregaràs d'agafar homes; perquè la teva humilitat té una força d'atracció, i per manar els altres és bo de saber no gloriar se del propi poder.

Amb els seus companys, Pere no havia agafat res en una nit de fatiga. A la paraula del Crist, ha calat les xarxes i ha agafat una multitud de peixos. Quant a ell, no es va atribuir cap altra cosa fora dels seus pecats: «Senyor, allunyeu vos de mi, que sóc un pecador». Heus ací el model de la predicació de l'evangeli. El qui compta amb les pròpies forces no serveix per a res, però el qui es recolza en la gran força de Déu és útil. Pere, després d'haver agafat tots aquests peixos, es llançà als genolls de Jesús. Això ens deixa entendre que un predicador que ha guanyat molts homes per la seva predicació i les seves exhortacions s'ha d'humiliar davant de Déu i atribuir li ho tot i reservar se per a si mateix només allò que ha estat defectuós. Aleshores el Senyor el reconfortarà dient li: «No tinguis por; un èxit més gran t'és promès per al futur; en endavant, encara agafaràs més homes».