JESUCRIST REI DE L’UNIVERS (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
2Sa 5,1-3; Sl 121; Col 1,12-20; Lc 23,35-43

Estimats germans i germanes:

Si llegíssim per primera vegada l’Evangeli d’avui podria semblar-nos una niciesa o un absurd. El Rei sense palau, ni ceptre ni corona d’or, ni vestidures reials. El Rei clavat a la creu, despullat, coronat d’espines, una canya és el seu ceptre. On són les multituds d’abans cercant aliments i favors? I els seus amics? Una escena repetida al llarg dels temps: de l’arbre caigut tots fan llenya. Tots els personatges que apareixen en l’escena tenen la mirada posada en Jesús. Se’n riuen i se’n mofen d’Ell: fracassat, abatut, sol, ni tal sols és humana la seva presència. Jesús queda callat, però no baixa de la creu. Què seria de nosaltres si Jesús, l’Enviat de Déu, el Mestre, el Bon Pastor, busqués la seva pròpia salvació, escapant d’aquesta creu que l’uneix per sempre a tots els crucificats de la història? Què seria de nosaltres sense la seva mirada des de la creu? Suportaríem la nostra pròpia creu?

Només l’anomenat bon lladre intueix en el seu company de tortura un misteri que no comprèn, el contempla amb confiança i fe. Converteix les burles i menyspreus dels altres en una pregària impressionant, extraordinària: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne». Creu en la llum que desprèn la persona del Crist, la lluminositat reial i real que li obre els ulls a l’esperança perquè s’ha sentit estimat per Ell: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís». Meravellós diàleg de penediment i de misericòrdia! Benet XVI al començar l’Any de la Fe va citar la carta al Hebreus (12,2): «Tinguem la mirada fixa en Jesucrist, el capdavanter de la fe i el qui la porta a plenitud». La plenitud de l’amor i de la misericòrdia!

La reialesa de Jesús va des de despullar-se de la seva dignitat de Déu, de renunciar als privilegis del món; fins a la grandesa de la seva Encarnació, del seu Amor crucificat i de la seva Presència en l’Eucaristia. Crist és Rei de tot el món perquè «Déu volgué que residís en Ell la plenitud de tot el que existeix» (segona lectura).

Quin paradís esperem i quan? El paradís de la Presència de Déu ja aquí i ara, que ens estimula a cercar el «Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau» (prefaci de la Missa d’avui). Fem present el Regne de Déu quan lluitem contra el pecat, la injustícia, la prepotència, l’orgull, les divisions i rivalitats. Algunes vegades ho superem amb goig i pau; altes, amb sofriment i fracàs. Per acompanyar-nos per aquest camí, Déu s’ha fet de la nostra família, «ós dels nostres óssos i carn de la nostra carn» (primera lectura). Així, segons el salm 22, ni quan passem per barrancs tenebrosos no tenim por de res perquè el tenim al nostre costat, i ens guia per camins segurs.

Avui recordem el retorn dels monjos a Poblet per recomençar la vida monàstica aquí, el 24 de novembre de 1940; ara fa 73 anys. Avui celebrem també la cloenda de l’Any de la fe. Oportuna coincidència per agrair la seva gran fe! El seu coratge i fortalesa, el seu exemple i el de tants altres monjos que ens han precedit; els germans de comunitat que fan camí amb nosaltres... són una llum que ens condueix i acompanya. Preguem també per les persones bones i generoses que són llum en els nostres somnis i realitats: el seu exemple ens estimula a ser forts en la fe, confiats en l’esperança i constants en la caritat. Tinguem pau i confiança! L’apòstol Pau ens diu: «Doneu gràcies al Pare, que us ha fet dignes de tenir part en l’heretat del poble sant, en el Regne de la Llum».