29 de setembre de 2014

SANT MIQUEL I TOTS ELS ÀNGELS

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

«T’he vist», diu Jesús a Natanael. A nosaltres ens ho diu avui: «T’he vist»,  t’he reconegut com a monjo, com a cristià, com a digne d’aquest nom. Jesús ens reconeix sempre. Però, nosaltres el reconeixem? És a dir, som dignes d’aquest nom?

Jesús ens convida a veure. A veure amb una amplitud de mires molt gran, jo diria que inabastable. Ens convida a admirar, a contemplar:«veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home». Els àngels reconeixen el Fill de l’home, ens l’indiquen pujant i baixant, atansant-se al Crist, el Salvador. Però, nosaltres el reconeixem? Reconeixem qui és el nostre salvador absolut?

Jesús ens fa el do dels ulls de la fe. Però, és un do que s’ha de viure. «Cal que drecem per al moviment ascendent dels nostres actes aquella escala, on per la humilitat es puja» (cf. RB 7,6), ens diu la Regla de sant Benet.

La humilitat és l’únic camí per pujar cap al cel, per reconèixer i veure el nostre salvador, per poder dir com Natanael: «Mestre, vós sou el Fill de Déu».

Ara, dins la litúrgia eucarística baixaran i pujaran els àngels. La nostra ofrena serà portada a l’altar del cel, perquè rebent el cos i la sang de Crist tots siguem omplerts de la gràcia i de les benediccions del cel (cf. Cànon Romà).

Cal posar els ulls de la fe al nostre abast i amb humilitat anar fent camí cap a l’encontre definitiu amb Déu. Mentrestant encara som enviats a viure els dons rebuts i a mostrar-los als altres, especialment la fe, l’esperança i la caritat.

Que els àngels ens acompanyin sempre.