16 de novembre de 2014

DIUMENGE XXXIII DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè

Déu ens ha creat per amor. Déu ens ha donat uns talents. I, en aquesta vida estem de pas.

La qüestió és fer fructificar els talents que tenim. No importa que siguin pocs o molts. El que cal és fer-los rendir el doble. Perquè, el Dia del Senyor vindrà i demanarà comptes de l’administració dels dons que hem rebut.

Si damunt saps que cull on no ha sembrat, no tens perdó. Per això apareix la foscor, els plors i el cruixir de dents, per als dolents, ganduls i inútils.

Vivim en la foscor o en la llum? Obrim les mans als pobres? Allarguem el braç als indigents? Com l’esposa del llibre dels Proverbis.

La felicitat va lligada amb la fidelitat al Senyor, sigui en el matrimoni, sigui en la vida monàstica. Qui no és fidel al vincle del matrimoni, qui no és fidel a la Regla de sant Benet; no pot ser feliç en el seu matrimoni, en la seva vida monàstica, perquè no viu el seguiment del Senyor.

La fidelitat al Senyor hi és en qui és administrador bo i de tota confiança. Per això, pot entrar a celebrar-ho amb Déu el seu creador, per això pot viure amb amor.

La vida ens ha estat donada. Els talents ens han estat donats per la gràcia de Déu. I en aquest pas per la vida cal estar disponible sempre a la voluntat de Déu. Això és ser bons administradors dels dons rebuts.