2 de novembre de 2014

COMMEMORACIÓ DE TOTS ELS FIDELS DIFUNTS

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat
Is 25,6.7-9; Salm 26; 1Tes 4,13-18; Jn 11,17-27

«Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi encara que mori viurà; i tot aquell qui viu i creu en mi no morirà mai més».

Ho creiem això? Què amaga aquesta paraula: «Jo sóc la resurrecció»?

«Jo sóc amb vosaltres fins a la fi del món».
«¿No és veritat que el nostre cor s'abrusava dins nostre mentre ens parlava pel camí i ens obria el sentir de les Escriptures?»
«Pau a vosaltres. Rebeu l'Esperit Sant».
«Qui ens separarà de l'amor de Crist?»
«Si vivim, vivim per al Senyor, si morim, morim per al Senyor».
«Quan sóc feble és quan sóc realment fort».
«Ja no sóc jo qui visc; és Crist qui viu en mi».

Ho creiem això? Són, amb moltes altres, paraules plenes de vida i saviesa del Ressuscitat. Viure la saviesa tancada en aquestes paraules, suposa, exigeix morir a si mateix, morir a una saviesa vella i fer possible que neixi una saviesa nova per a una nova vida. Una vida amb un horitzó més dilatat. En definitiva l'horitzó del Ressuscitat.

Ho creiem, això? Ho vivim?

«Volem que sapigueu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança».

La vostra esperança està revestida de tristesa? Us trobeu en la ignorància respecte als morts? Nosaltres tenim motius per a una esperança viva, per tant per a una esperança revestida d'alegria. «Perquè creiem que Jesús va morir i va ressuscitar, també creiem que Déu s'endurà amb Jesús els qui han mort amb ell... Els qui viuen la seva Paraula, la Paraula de la vida, la paraula de la nova saviesa».

I perquè creiem això ens reunim al voltant de l'altar per celebrar l'àpat diví. Per celebrar el banquet de l'Eucaristia, el banquet del pa i del vi a l'altar del temple, i el banquet de menjars substanciosos i vins generosos a l'altar del món.

Celebrem aquest banquet de l'Eucaristia tot recordant els germans que també es van asseure al voltant de la taula en temps passats. I ho celebrem perquè esperem, d'aquesta manera, preparar-nos per a asseure'ns amb els germans que ens han deixat, en el banquet de la casa del Pare.

Aquí tenim el nostre Déu, és el cant del nostre banquet eucarístic. I aquest cant porta l'albada de la llum de Déu en el nostre interior, i al mateix temps ens fa sentir la seguretat de la salvació, i per tant comencem a «gaudir de la bondat del Senyor en el país de la vida».

Perquè el Ressuscitat ha portat la plenitud de la vida, i la seva resurrecció ens dóna la seguretat d'una vida nova. Aquesta és la voluntat del meu Pare: «que tot el que veu el Fill i creu en ell tingui vida eterna i jo el ressusciti el darrer dia» (Jn 6,40).

Però la vida eterna ja no hem de esperar-la el darrer dia; aquesta vida eterna, vida nova, és la vida del Ressuscitat, i per començar a viure aquesta vida eterna el Ressuscitat ens ha deixat el seu Esperit. Aquest Esperit Sant que va preparar en el si de Santa Maria una nova naturalesa, una vida humana, és el que ara roman en nosaltres com en un temple; som temple de l'Esperit Sant, per preparar en nosaltres una nova naturalesa, una naturalesa divina, aquella deïficació de la qual parlen els Sants Pares, per tal que visquem l'experiència de la Paraula de Jesús: «qui creu en mi ja té la vida eterna».

Però la fe no és una cosa merament passiva, sinó que és una relació personal amb la persona de Crist, que ens cal manifestar mitjançant unes obres concretes. Fem aquestes obres cada dia, creient i vivint les paraules del Ressuscitat, que ens convida a celebrar l'amor al voltant de l'altar de l'Eucaristia, com una anticipació de la festa definitiva a la casa del Pare.