23 de desembre de 2014

FÈRIA D'ADVENT

Homilia predicada per fra Octavi Vilà, subprior de Poblet
Ml 3,1-4.23-24; Lc 1,57-66

El Senyor ha enviat al seu missatger, ell prepara el camí, fa conèixer les rutes del Senyor i encamina per sendes de justícia. Joan no és el Messies, el paper de Joan dins de la història de la salvació és la de precedir-lo i anunciar-lo. També avui ens cal la figura de Joan, ens cal escoltar el seu anunci i preparar-nos per la vinguda del Senyor, aplanant el camí dels nostres cors i obrint-li noves rutes deixant de banda aquelles que les nostres mancances i les nostres debilitats han tancat; tot allò que ens provoca «l'alzheimer espiritual» del que parlava ahir el Papa Francesc en el seu discurs a la cúria romana: ser esclaus dels ídols que hem esculpit amb les nostres pròpies mans; de la malaltia de la rivalitat i la vanaglòria; d'un fals misticisme; de l'esquizofrènia existencial de la doble vida, de les enraonies que sembren la zitzània. La conversió és urgent i indispensable com ens recorda el Papa Francesc, perquè el Salvador està arribant a la nostra porta i trucarà.

És aquest el camí que ens ajuda a preparar Joan i el camí que ha anat preparant l'Escriptura. Com ens diu el Concili Vaticà II en la constitució Dei Verbum tot l'Antic Testament està ordenat sobre tot a preparar, anunciar profèticament i significar amb diverses figures la vinguda de Crist. Han estat molts els profetes, però serà precisament Elies amb Moisès qui compartirà la teofania de Jesús al mont Tabor. I la darrera de totes les figures profètiques és Joan, aquell de qui Jesús digué que entre els nascuts de dona no n'hi havia hagut cap de més gran que ell. Joan és el precursor, el missatger que anuncia al qui ha de venir, és el nou i definitiu Elies, el qui havia de venir abans, el qui anuncia al qui ve després d'ell, al Messies aquell és tan gran que Joan es declara indigne ni de deslligar-li les corretges de les sandàlies.
El món, ens recorda el nostre abat general en la seva carta de Nadal, té necessitat de la vinguda del Senyor, del Regne de Déu, té necessitat que regni en ell l'humil Rei crucificat i ressuscitat que només sap estimar l'home, i estimant el salva.

Joan ha vingut al món per anunciar-ho, ja ve el rei i legislador nostre, l'esperança i salvació de les nacions, i ve a salvar-nos. Si desitgem de veure Crist, veient-lo a Ell, reconeixerem la seva presència enmig nostre.