25 de desembre de 2014

NADAL DEL SENYOR

MISSA DE LA NIT

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Is 9,2-7; Sl 95,1-3.11-13; Tt 2,11-14; Lc 2,1-14

«Se’ls va aparèixer un àngel del Senyor, la glòria del Senyor els envoltà de llum». És el Misteri del Naixement de Déu revestit de la nostra fràgil humanitat. És un misteri de llum. Així ho subratlla i ho repeteix la litúrgia en aquesta Nit santa. Però l’home no està sempre obert a aquest misteri de llum. Ja ho va escriure Plató quan deia: «Podem perdonar un nen quan té por de la foscor. La veritable tragèdia de la vida és quan un home té por de la llum».

Avui són molts els qui tenen por de la llum, la qual cosa ja ens posa en evidència, perquè el qui fa les obres de la llum vol que es coneguin les seves obres. Avui es parla als mitjans de comunicació de la transparència, però d’altra banda aquestes mateixes pàgines que parlen de transparències ens porten notícies un dia si i l’altre també, que ens parlen de negocis ocults, bruts, on domina el poder dels diners... Però el que passa a nivell de la gran societat m’ha de fer pensar a mi, en el viure de cada dia, si hi ha transparència en la meva vida, de si jo sóc amic de la llum, de si jo tinc por de la llum. Al fons del cor, a l’interior de cadascun de nosaltres sempre hi ha una tensió entre la llum i la foscor. Estem fets per a l’alegria de la llum, la llum de la vida, però no falten les ocasions, circumstàncies, en què creiem que la vida anirà millor si triem la foscor. D’aquesta manera, inconscientment ens obrim a la tristesa de les tenebres.

Avui, aquesta nit, celebrem la revelació de l’amor de Déu que vol la salvació de tots els homes. Déu es revela com a llum. I aquesta llum ens ensenya que «els camins de la impietat, dels desitjos mundans no són els camins de la llum sinó aquells que ens porten a una vida de sobrietat, de justícia, i de pietat».

Jo m’he de preguntar també si aquests són els meus camins. Si els meus camins estan il·luminats per aquesta llum d’un Déu que ve per ser la llum del món, dels pobles que caminen en la foscor. En aquest misteri del Nadal Déu se’ns revela, se’ns manifesta, com a llum, com una gran llum que resplendeix per als que viuen en les tenebres, perquè s’obrin a rebre l’alegria de la llum.

Els pastors escolten l’anunci que, prèviament, els demana: «no tingueu por, us anuncio una nova que portarà a tot el poble una gran alegria: avui, a la ciutat de David us ha nascut un salvador, que es el Messies, el Senyor».

Seran els pastors d’aspecte esquerp, que no han estudiat, que són com una mata de ruda, que no saben res de res, seran ells els qui descobriran aquest llampec de llum divina que brilla en la nit de la humanitat. Aquest llampec que no encerten a descobrir la ciència i la paraula, els colzes dels estudiosos o els ulls de l’investigador. Seran els pastors d’ànima senzilla que descobriran aquest llampec de llum divina i es diran: «Anem a Betlem».

Però ni tan sols en l’ambient senzill dels pastors hi ha unanimitat en acceptar la llum; també aquí contemplem obertura i acceptació i escepticisme o negació davant la llum, com ho ressalta el diàleg del poema dramàtic:

—A Betlem me’n vull anar,
¿vols venir, tu, rabadà?
—Vull esmorzar.
—El Messies elegit
ha nascut aquesta nit.
—Qui t’ho ha dit?
—Un arcàngel flamejant
pel cel ho va pregonant.
—No serà tant!

Aquest diàleg estrany entre el rabadà i els pastors és tan vell com el món. Sempre hi ha rabadans tancats a la llum. Però com s’exclama en el poema de Nadal de Josep M de Segarra: «Ai si no fos aquesta nit, tan clara! Seriem un tros de carn i pensament, que no coneix d’on ve, ni on va, ni on para; pell d’home arrossegada pel corrent!»

Aquesta nit santa ens crida a ser criatures que es deixen embolcallar per aquest misteri de llum que és el Naixement de Déu com a home, i que ens convida a suavitzar el balboteig aspre i dir amb l’alegria de la llum: «Glòria a Déu a dalt del cel i a la terra pau als homes».