11 de juliol del 2015

EL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT

Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Pr 2,1-9; Sl 1; Col 3,12-17; Lc 22,24-27

«Sant Benet, mestre i guia de la nostra vida; vos regneu feliç amb el Crist; vetlleu pel vostre ramat; enfortiu-lo amb la vostra pregària; conduïu-lo fins al cel pel camí lluminós que li heu obert». (Antífona del Magníficat de les II Vespres)

Aquesta antífona ens porta a contemplar sant Benet com la referència principal de la nostra vida monàstica. El contemplem en perfecta sintonia amb Crist, que el porta a recomanar assíduament en la seva Regla «no anteposar res al Crist». I fem, alhora, d’aquesta antífona una pregària viva quan li demanem que tingui cura, que vigili el seu ramat, i les comunitats monàstiques que s’inspiren en la seva Regla, que les enforteixi amb la seva intercessió, que les guiï amb la saviesa de la seva Regla.

Però perquè sigui una veritable pregària aquesta antífona, s’ens demana portar la mirada del cor a la paraula de Déu, a la saviesa de la Paraula proclamada, del llibre dels Proverbis, que ens exhortava molt concretament:

«Guarda com un tresor tot el que et mano i escolta amb atenció la saviesa, tingues el cor amatent a atendre, i alhora demana intel·ligència», és a dir, una mirada senzilla i profunda alhora, que ens permeti sondejar el nostre propi misteri personal a la llum del misteri de la Paraula divina.

Aquest és el camí que ens porta a venerar el Senyor i a tenir un coneixement profund d’ell. Feliç el monjo que va per aquests camins; serà «com un arbre que arrela vora l’aigua: dóna fruit quan n’és el temps», canta el salmista.

Com sant Benet que també dóna fruit al seu temps. Ell passa una bona part de la seva vida en la solitud, en condicions dures, amb moments forts de temptacions, però es manté fidel en els seus esforços per penetrar i viure el misteri de Déu. I dona fruit al seu temps com ens diu sant Bernat:

«Entre els seus fruits en trobem tres d’importants: la seva santedat, la seva justícia, la seva pietat. Recolza’t en ells i avançaràs amb tota seguretat. La seva doctrina ens instrueix i guia els nostres passos pel camí de la pau». (Sermó en el naixement de sant Benet)

La seva doctrina, el seu llibre de text, per a nosaltres és la seva Regla, que cada dia estem cridats a escoltar i contrastar amb la nostra vida. I jo diria que avui, en aquesta celebració, ens presenta d’alguna manera el llibre de la Regla en la saviesa proclamada en la lectura de l’epístola als Colossencs, on cada paraula esdevé un capítol important i necessari per a la nostra vida: «tenir els sentiments que escauen a escollits de Déu, sants i estimats: sentiments de compassió, de bondat, d'humilitat, de serenor, de paciència».

Cadascuna d’aquestes paraules poden ser, per a tots nosaltres, motiu d’una profunda i perllongada lectura. En concret el Papa Francesc ens va a convidar a considerar la compassió durant tot un any jubilar, a partir d’advent. I el mateix es podria dir de les altres paraules: la humilitat, la pau ... que apareixen amb una presència viva en la Regla. Mai no estudiarem i meditarem prou sobre el missatge de vida que s’amaga en aquestes paraules.

Un altre capítol interessant d’aquest llibre de la Regla: «suportar-se els uns als altres i perdonar-se de cor». Hom té la impressió que eren paraules, questions que sant Benet tenia davant quan escrivia la seva Regla. I encara ens subratlla sant Pau: «la pau de Crist en els nostres cors, la paraula de Crist en nosaltres en tota la seva riquesa... per cantar a Déu agraïts amb salms, himnes i càntics...» És evident que sant Benet escrivia la seva Regla il·luminat per la llum de l’evangeli. I així podia tenir una autoritat que li permetés exhortar-nos amb força i amb saviesa: «No anteposar res al Crist».

«El nostre únic destí —ens recordarà sant Bernat— és caminar i donar fruit. Quin ha de ser el nostre punt de partida? Nosaltres mateixos. Ho diu l’Escriptura: deixa la teva pròpia voluntat». Aquestes són les petjades de Jesús, que va seguir fidelment sant Benet. Aquestes petjades són per a nosaltres l’ensenyament principal: «Jo em comporto entre vosaltres com el qui serveix». O en un altre lloc diu: «No he vingut a ser servit sinó a servir i donar la vida».

Qui és el més important en una comunitat? El qui serveix, el qui serveix més i millor; el qui dia rere dia en un silenci generós va donant la seva vida. Tu, què dónes a la teva comunitat?