DIUMENGE XV DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Am 7,12-15; Sl 84; Ef 1,3-14; Mc 6,7-13

Estimats germans i germanes,

Segons la Carta als Efesis, «la riquesa dels favors de Déu s’ha desbordat en nosaltres». Jesús ens invita a escoltar i meditar la seva Paraula, a fer-la vida en nosaltres. Vida convertida, transformada, compartida. És conseqüència de l'amistat amb el Senyor; fruit de la seva Paraula, meditada i estimada, que dóna saviesa i penetració.

Aquest tresor no pot quedar-se ocult, s’ha de compartir. Jesús dóna als seus una primera responsabilitat: els envia a predicar la Bona Nova. Això exigeix per una part interiorització: aprofundint aquesta vivència de Déu que dóna un sentit a la pròpia vida. Per altra part exigeix comunicació: han de comunicar, ser testimonis de tot allò que han viscut, que han vist i sentit al costat de Jesús.

Aquesta missió que Jesús ens encomana cal fer-la donant gràcies a Déu i beneint-lo. És una benedicció que fem, i alhora que Déu ens dóna per mitjà de Jesucrist i marcada per «l’Esperit Sant promès». Segons Sant Pau, hem estat beneïts per Déu, escollits, afillats, redimits, perdonats i enriquits amb la seva Gràcia. Aleshores hem de descobrir quina resposta cal donar a la pregunta de què hem de fer de la nostra pròpia vida. El text ens fa una invitació: «ser sants, irreprensibles als ulls de Déu».

Ens pertoca, doncs, ser missatgers d'esperança, amb paraules i fets, intentant que l’amor sigui efectiu; estimant tal com som estimats per Déu. Si creiem l’home com a lloc de la presència de Déu que l’estima... proclamarem la importància de la caritat en les relacions humanes, fent possible el que, de forma idíl·lica, diu el salm: «la fidelitat i l’amor es trobaran, s’abraçaran la bondat i la pau». D’aquesta manera, «la nostra terra (la nostra vida) donarà el seu fruit». És molt bo el saber-ho, però encara és millor lluitar per aconseguir-ho.

El profeta Amós es va trobar en dificultats, que de vegades semblen insuperables. Nosaltres passem per semblants obstacles. La responsabilitat en la missió exigeix renúncies de si mateix per posar-se en mans de Déu i comptar amb la seva força. «Tenim posada en Crist la nostra esperança». Fa falta fe, humilitat i coratge; cal no aferrar-se al poder, a la riquesa i als honors. Jesús envia els seus deixebles sense cap seguretat humana; però els dóna poder per alliberar del mal que esclavitza, per alleujar el sofriment dels marginats i oblidats, per fer la vida més humana.

«Senyor, feu-nos veure el vostre amor, i doneu-nos la vostra salvació».