21 de març del 2017

TRÀNSIT DEL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Gn 12,1-4a; Sl 15,1-2 i 5.7-8.11; Jo 17,20-26

Fuit vir, una vegada hi havia un home, l’home de Déu Benet. La vida de sant Benet està plena d’humanitat, la seva etapa benestant a Roma se li presenta de sobte buida quan el Pare li diu com a Abraham: «Vés-te’n del teu país, del teu clan i de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré» i com Abraham Benet se n’anà tal com Déu li havia dit. Encetava així un camí de conversió, cap aquella possessió que el Senyor havia escollit per a ell i poc a poc va anar descobrint el camí que el va dur a la vertadera vida, per les ferides de la pell del cos guarí la ferida de l’ànima. El seu llegat és la seva presència viva en la Regla, perquè aquest text, encara avui full de ruta de tots nosaltres monjos i monges que seguim ara i aquí cercant Déu com Benet el cercà; és fruit d’una experiència vital plena de dificultats i també de temptacions de girar la vista enrere. D’aquí l’humanisme del text que ens va deixar que el fa ben conscient de que l’home, la creatura creada per Déu a imatge seva, ha esdevingut reunió de dons i de febleses, de talents i de defectes. Sols mantenint-nos en l’amor de Déu podem arribar a donar algun fruit.

Quan posem al Fill en el centre de les nostres vides, quan no oblidem que sols Crist és el centre, no importa qualsevol altra cosa. Sant Benet, sàviament ignorant y prudentment indocte, va comprendre que res no s’ha de preferir a l’amor de Crist. Tota la Regla traspua un ardent amor a Ell, un profund cristocentrisme que vol que els monjos visquem de cara a Crist, consagrats a Déu i al seguiment de Crist pel camí de l’obediència i de la caritat. L’essencial en la vida de sant Benet, l’essencial en la vida del monjo, és cercar Déu de debò, no anteposant mai res de res al seu amor. Però això en sant Benet té una expressió concreta, ell és l’home que prega pels seus fills a Déu, és el mestre que predica perquè abans ha practicat, ha viscut i així pot influir en el nostre cor de deixebles seus. La seva ha estat una gloria per compartir, l’amor que Déu li tingué vol que ens mogui també a nosaltres i així estimant visquem en Crist, en el Fill, amb plenitud com sant Benet hi visqué.

Sunt viri, hi pot haver, hi ha d’haver uns homes i unes dones que molts segles després que sant Benet deixés la vida benestant però buida de la ciutat de Roma i emprengués el camí on el Pare el cridava; segles després que escrivís el seu llegat fruit de la seva experiència com Crist home entre els homes; intentem de viure guiats com sant Benet per l’Esperit en l’escola del servei diví, intentant d’expressar així tota la nostra humanitat assedegada de Déu, per viure una vida regida per aquesta expressió personal, vital i humana que sant Benet ens deixà plasmada en lletra. La Regla és el llegat del mestre admirable de la perfecció evangèlica que corregué cap al cim de la caritat cridat pel Pare, tenint per model al Fill i guiat per l’Esperit i sostingut fins al seu darrer alè per la pregària i pel cos i la sang de Crist.