1 de març del 2017

DIMECRES DE CENDRA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Jl 2,12-18; Salm 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17; 2C 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18

Sota el signe de la conversió comencem l’exercici quaresmal de la milícia cristiana. Sota el signe de la reconciliació amb Déu, per la penitència i la caritat, ens preparem a celebrar la passió de Crist, porta que ens duu a la seva resurrecció i a la nostra salvació. El nostre és un Déu benigne i entranyable, ric en l’amor; si ens hi acostem esquinçant-nos el cor i no els vestits, aleshores Ell es compadeix de nosaltres, esborra les nostres faltes, ens purifica i ens sosté. Perquè en l’etern present de Déu, ara és l’hora favorable, ara és el dia de la salvació. El Fill de Déu, assumint la nostra humanitat, ens ofereix de bell nou la gràcia divina; si nosaltres reconeixem les nostres faltes, si tenim present el nostre pecat i ens acostem a Ell humils i penedits en l’interior del nostre cor. El nostre Pare, que veu tot allò que hi ha en el secret i a qui res del nostre cor no li és desconegut, ens recompensarà. A Ell no li plau l’anunci a toc de trompeta, sinó allò que fem en el secret; no li agrada que ens quedem palplantats a les cantonades sinó que el cerquem en els llocs més amagats; no li ve de gust el nostre posat trist i el nostre rostre desfigurat sinó la cara rentada i el cos perfumat.

El nostre és un caminar sense descans vers la conversió, sense defallir, sense aturar-nos; exercitats pel dejuni, la pregària i l’almoina. Un camí que en aquest temps, com ens diu el Papa Francesc en el seu missatge de Quaresma, és ocasió i nova oportunitat per intensificar la vida de l’Esperit, per a renovar-nos i preparar l’encontre definitiu amb Crist ressuscitat, a qui reconeixem viu en la Paraula, en l’Eucaristia i en el proïsme.

La Quaresma és el camí de fe vers la Pasqua, seguint Jesús i guiats per l’Esperit. El temps per a centrar-nos de nou en Déu; el temps per a recordar el vertader sentit de la nostra vida com a cristians, és a dir seguidors de Crist. Perquè la credibilitat del nostre testimoni depèn de la sinceritat amb què visquem la nostra relació amb Déu, amb la seva Paraula feta carn. Ara és de nou el temps per a la nostra conversió per renovar la nostra fe en l’Evangeli. Crist ens obre el camí, Crist ens encapçala i ens ensenya la ruta que porta vers el Pare, per tal que puguem aconseguir aquella vida contra la qual la mort ja res no pot; la vida que Crist ens ofereix en haver vençut la creu.

Ja en iniciar la Quaresma i sota el signe de l’esperança albirem, encara que en la llunyania, la resurrecció del nostre Salvador. Alimentats per la pregària i per la Paraula anirem comprenent el meravellós regal que Déu ens ha fet en enviar-nos el seu Fill. Ara és el temps de desvetllar-nos i de recomençar el nostre propi camí de conversió, per la fe. Convertim els nostres cors, creguem en la bona nova, en Déu fet home, que compartí els nostres sofriments i vencé la mort i vencent-la ens obrí les portes de la vida eterna i ens dona la filiació divina.

Conversió, fe i Evangeli. Avui la litúrgia ens diu: «Convertiu-vos i creieu en l’Evangeli» (Mt 1, 15) per destacar quina és la condició per caminar per la via de la fe: el canvi interior sincer i l’adhesió confiada a la Paraula de Déu, Crist el nostre Salvador. Avui és l’hora favorable per a la nostra conversió, avui és el dia de la salvació que ens ha estat anunciada per la Paraula feta carn. Adherim-nos-hi per la fe, ajustem la nostra conducta al que Crist ens ensenyà; correguem de nou cap a la meta que ens proposa. Convertim-nos, posant la nostra esperança en el Fill; creguem, guiats per l’Esperit, i esguardem fixament el Pare deixant-nos endur per la seva gràcia.