23 de juliol del 2017

DIUMENGE XVI DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Sv 12,13.16-19; Sl 85; Rm 8,26-27; Mt 13,24-43

Estimats germans i germanes,

Voldríem que tot fos bo, bonic i fàcil. Molt aviat descobrim dificultats: la coexistència del bé i del mal, que creixen junts fins al final. Jesús no té por d’afrontar un tema molt delicat: el de les nostres contradiccions. No és fàcil parlar-ne. És de savis escoltar Jesús perquè Ell és l’únic Mestre. Ell parla molt clar; utilitzant imatges de la vida real, aixeca les nostres realitats humanes per tal de fer-les més divines. Nosaltres experimentem la força del mal i caiem. Jesús coneix la nostra naturalesa, per això ens pot orientar. Benaurats els qui escolten les seves paraules i les compleixen.

Descobrim el mal en el món, en els altres, i en nosaltres. Ens costa d’acceptar-ho. Diem que la persona és bona per naturalesa, però que amb el temps perd la bondat. Hi ha quelcom en nosaltres que no és de Déu, sinó que ve del mal o de l’home mateix, del mal ús de la nostra llibertat o de les nostres passions no controlades. Podem disfressar les nostres accions i, encara més, els nostres pensaments. La nostra tendència es justificar-ho tot per tal de protegir-nos de tot allò que considerem perillós. Les ferides del nostre cor ens poden deixar sense forces i sense capacitat de reaccionar. El salm 30 acaba dient: «Sigueu valents, tingueu coratge, tots els qui espereu en el Senyor», en una clara invitació a treballar per uns valors més humans, no esperant tan sols el paradís futur, sinó reconvertint el present: sembrant llavors de bondat i lluitant contra les males herbes del mal. Els grups humans creixen per la comunicació, la comprensió, la tolerància, l’estimació, compartint uns ideals comuns que uneixen. L’Esperit Sant intercedeix per nosaltres, ens ajuda a pregar i a viure com a cristians, segons la segona lectura. Cal vèncer el mal fent el bé.

No podem eliminar totalment el mal arrelat en nosaltres. Però estic convençut que podem combatre el mal amb l’exercici de les virtuts i amb la pràctica constant dels sagraments. Sant Pau diu que de les tres virtuts anomenades teologals —la fe, l’esperança i la caritat— la més important és la caritat, l’amor cristià, l’amor d’aquell qui estima sense esperar res a canvi. Aquí tenim la clau de volta de l’edifici humà. Cal tallar en nosaltres el jull, les males herbes de l’egoisme i de l’ambició. Vull esmentar també les altres virtuts: la prudència, la justícia, la fortalesa i la temprança. Si no practiquem les virtuts... quanta violència de gènere per no respectar la dignitat de l’altra persona! Quanta soledat per falta de comunicació! Quanta pèrdua de temps si no trobem el camí! Déu és pacient, respecta la nostra llibertat i deixa fer, però confia en nosaltres i ens dóna l’ocasió de penedir-nos dels pecats, segons diu la primera lectura, que afegeix: els justos han de ser humans amb tothom. La vida és massa curta per perdre-la en baralles i superficialitats. El nostre jull pot esdevenir blat quan perdonem i estimem. Així, ni el mal, ni la malaltia, ni els problemes ens fan perdre la pau ni l’esperança.

El Regne de Déu es va obrint camí en la història malgrat les ombres de les injustícies i del pecat, malgrat les nostres obstinacions. Les altres dues paràboles també són un cant a la fe, a l’esperança i a l’amor. La del gra de mostassa em fa recordar les coses petites i insignificants —com un gest, un somriure, una paraula amable i oportuna— que fan créixer i donar fruit. La Paraula de Déu és com el llevat que, dins de la nostra pasta, actua com a principi de vida nova, la vida en Crist. És tracta del treball amagat de Déu en nosaltres, que ens orienta al bé i ens vol apartar del mal.

A l’ofertori de la Missa presentem a Déu el pa, format per grans de blat. Presentem-li també avui el nostre jull, allò que hi ha en nosaltres que no ens agrada. Jesús és la nostra força i la nostra pau. Que aquest Pa de Vida, que partim i compartim, ens uneixi per estimar-nos més i superar junts les dificultats. Val la pena tornar a començar!

«Senyor, escolteu la nostra pregària, escolteu la nostra súplica!»