DIUMENGE XVII DURANT L’ANY (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
1R 3,5.7-12; Sl 118,57 i 72.76-77.127-128.129-130; Rm 8,28-30; Mt 13,44-52

El Regne és com un tresor amagat, com una perla fina, com la saviesa que demanà Salomó al Senyor. El fill del rei David és ben conscient de les seves limitacions, que no sap amb les seves soles capacitats conduir la gent, un poble tan nombrós que ningú no és capaç ni de comptar-lo; per això demana al Senyor la gràcia de saber escoltar per poder fer justícia i destriar el bé del mal. El Senyor li diu «Digue’m què vols que et doni»; perquè mentre Adam i Eva s’ho prengueren de manera il·lícita de l’arbre al paradís, ara Salomó ho demana i li és concedit; podrà destriar el bé del mal per poder fer justícia no pas per guardar-s’ho per a ell mateix, sinó pel bé dels altres, del seu poble.

Com els pescadors que, asseguts a la platja amb les grans xarxes ben plenes que han arreplegat de tot, recullen en coves allò que és bo i llencen allò que és dolent. El bé i el mal, la saviesa i la ignorància, les joies modernes i les antigues, les perles fines i les bastes. Déu ho disposa tot en bé dels qui l’estimen, crida per decisió seva, ens coneix a cadascun de nosaltres des d’abans de néixer i ens ha destinat a ser imatge seva, malgrat les nostres limitacions, perquè Ell és la font de tot bé i de tota santedat, la font de la saviesa.

Sols allò que es refereix a Déu ha de centrar i motivar el nostre desig. Déu dóna a Salomó allò que li demana perquè ha renunciat a demanar-li el que potser hauria estat més còmode per a ell, molts anys de vida, riqueses o la vida dels seus enemics. Salomó demana allò que li pot ser més útil a ell i al seu poble, no pas allò que li faria la vida més fàcil. Com el salmista demana de poder estar atent a la paraula del Senyor, perquè s’estima més la llei, la paraula que surt dels llavis del Senyor, que la riquesa; perquè estima els manaments, la voluntat del Senyor més que cap altra cosa.

El descobriment del Regne de Déu ens canvia la vida, qui el troba, troba allò d’essencial, el millor que podia trobar, la perla fina que transforma la vida; allò pel que val la pena deixar-ho tot, vendre tot el que es té, alliberar-se de tot allò caduc per assolir el Regne. Les joies modernes o les antigues, el peix bo o el dolent, la saviesa o la riquesa, el camp on hi ha el tresor amagat o tots els altres camps a la fi erms, la perla fina o les bastes, el Regne o la nostra vida acomodatícia, els nostres fugissers benestars.

Tot certament té un valor, però allò millor, el que té un valor més gran, és el que ens permet separar allò que és bo d’allò que és dolent, com Jesús, que és jutge i senyor de la història, coneix el que hi ha de bo i de dolent en els nostres cors, sols Ell ho sap. La saviesa és el tresor amagat que hi ha dins nostre; demanem-li al Senyor que puguem trobar-la, perquè si demanem, Déu ens donarà; si cerquem, trobarem; si truquem; Déu ens obrirà; perquè a tothom qui demana Déu li dóna, tot el qui el cerca el troba; a tot el qui truca Déu li obre.

La saviesa és la llum veritable que il·lumina tot home, com escriu sant Bernat; gràcies a la llum de la saviesa ens veiem alliberats de l’agitació, perquè, havent provat com és, aleshores floreix la pau al nostre interior.