14 de maig de 2018

SANT MATIES, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ac 1,15-17.20-26; Salm 112; Jn 15,9-17

Estimats germans i germanes,

Crist ens confia la missió d’anar per tot arreu i donar fruit. La missió de parlar de la fe, sembrar l’esperança i viure l’amor cristià. Com s’ha de fer? «Amb santedat i promptitud, amb humilitat i fortalesa... Complint-ho d’aquesta manera, també serà un excel·lent mitjà de santificació» (Lumen Gentium 41). Si estem units a Crist, donarem fruit. El fruit és l’amor. Quan creix la caritat, com a bona llavor, ens sentim invitats a tenir els mateixos sentiments del Crist. Necessitem escoltar la Paraula de Déu, complir la seva voluntat amb l’ajut de la gràcia, participar en els sagraments, dedicar-nos amb constància a l’oració, a l’abnegació pròpia, al servei actiu dels germans i a l’exercici de totes les virtuts (cf. LG 42).

Aquesta és la santedat real i possible que ens fa amics de Jesús. En un ambient fratern s’introdueix el tema de l’amistat entre Jesús i nosaltres. Ell ens comunica la seva realitat, ens hi fa participar, ens estimula a la santedat. Qui coneix els secrets del Pare, indubtablement, és el Fill. Nosaltres, units a Ell, participem coneixent, estimant i donant fruit. El nostre amor no ha de ser només de paraules i frases, sinó de fets i de veritat. Aquí manifestem la nostra identitat de fills i de germans. Som pobres pecadors però també amb les possibilitats de córrer pel camí dels manaments de Déu «en la inefable dolcesa de l’amor» (RB Prol. 49). No hem de perdre mai l’esperança «perquè Déu, donant-nos l’Esperit Sant, ha vessat el seu amor en els nostres cors» (Rm 5,5).

Si fixem en Jesús els nostres ulls, i sobretot el nostre cor, neixen preguntes i respostes. Segons el P. Génadios, un monjo d’Orient, Jesús fa escoltar la seva veu en les persones que l’estimen. Quan el cor estima, es viu un diàleg entre la nostra ànima i Crist. Els cors enamorats de Déu estan més ben disposats a rebre la veritat i millor orientats al bé. Déu transforma el mal en bé, la feblesa en fortalesa, als menystinguts d’aquest món en savis i prudents. Els savis i els sants són molt necessaris perquè són com llums que ens il·luminen en la fosca. Els savis donen respostes, els sants són la resposta. «La saviesa es troba allà on hi la contemplació de les realitats eternes», segons sant Agustí. La santedat es viu quan confiem en el Senyor i li permetem que actuï en nosaltres, quan deixem que acabi la seva obra en nosaltres.

Necessitem una santedat humana, diguem-ho així, que no exclogui els defectes, les febleses, les caigudes i les llàgrimes. Precisament tot això que considerem negatiu de bon començament és el que necessitem per poder ser santificats i purificats. La vida espiritual és una lluita. Però, segons el monjo esmentat, una lluita alegre, perquè està animada i sostinguda per l’amor. «Quan més dur sigui el combat, més melodiós ha de ser el nostre cant». Que sant Maties ens ajudi en el nostre camí perquè siguem admesos «a la sort gloriosa dels sants» (oració postcomunió).