27 de maig de 2018

SOLEMNITAT DE LA SANTÍSSIMA TRINITAT

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

La Trinitat Santa ens embolcalla amb el seu amor, perquè reconeguem que Déu és amb nosaltres cada dia fins a la fi del món.

Reconeixem doncs que el misteri de Déu se’ns manifesta en la Trinitat. Les tres persones s’apropen, Pare, Fill i Esperit Sant, i ens obren al misteri de l’amor de Déu vessat, vessat en nosaltres, en el nostre cor.

Pel baptisme hem rebut el do de la fe i reconeixem un sol Déu, un únic Déu i Senyor de tot el creat, i que és Pare nostre.

Déu se’ns ha manifestat en la persona del Fill, Jesucrist. Se’ns ha manifestat en l’Esperit Sant que ens infon l’alè de vida, la vida de fills de Déu. I el misteri de Déu se’ns manifesta cada dia fins a la fi del món en el germà, en l’hoste, en el sofrent, en l’altre proïsme que ens interpel·la. Reconèixer Déu vol dir reconèixer els altres com a fills del mateix Pare del cel.

Pregunta: Reconeixem que el Senyor és amb nosaltres, cada dia?

Nosaltres hem de reconèixer avui i cada dia que el Senyor és l’únic Déu. Tenim però, el problema del pecat, de la dispersió, degradació, fragmentació, trencament, divisió i qualsevol problema que ens fa esclaus per viure en el temor i considerar déus ací baix a la terra ídols que ens allunyen de la felicitat de viure amb l’alè de l’Esperit com a veritables fills de Déu.

L’Esperit el tenim des del baptisme, ja que hem estat batejats en el nom del Pare, del Fill i de l’Esperit Sant. Si vivim el baptisme, si vivim la nostra consagració, es notarà en que serem feliços perquè el Senyor serà veritablement en nosaltres, en el nostre cor.

Ens cal però, humilitat, molta humilitat per poder prosternar-nos a la muntanya que Jesús ens ha indicat, la muntanya de la vida monàstica. Una muntanya, una vida que es puja per la humilitat, per la pregària confiada.

I, si Jesús ens ha indicat el camí de la vida monàstica, no hem de dubtar a cridar: «Abbà, Pare!». Ja que som fills de Déu. I la nostra herència com a cristians consagrats és la pròpia vida en Crist. Crist que no deixa mai de fer la voluntat del Pare.

Així també, nosaltres hauríem de complir els manaments que hem heretat, i això ens portaria a viure feliços, a viure portats i elevats per l’Esperit de Déu. Déu que és Pare i que se’ns ha revelat en Jesús, el Fill únic salvador, i en l’Esperit Sant que hem rebut.

Tot sigui per glorificar Déu, que és u, en tres persones: Pare, Fill i Esperit Sant. Per això cada dia en la nostra pregària lloem i reverenciem Déu en el Pare, pel Fill, en la unitat de l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.