3 de juny del 2018

SOLEMNITAT DEL SANTÍSSIM COS I SANG DE CRIST (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Dt 8,2-3.14b-16a; Salm 147,12-13.14-15.19-20; 1C 10,16-17; Jo 6,51-58

Crist és mitjancer d’una nova aliança, per ell, els qui som cridats a l’herència eterna rebem allò que Déu havia promès. No podria explicar-se l’Eucaristia tant sols tenint present la vida històrica de Jesús de Natzaret; sense la resurrecció, el darrer sopar seria tant sols un record. Tant sols l’experiència nova i impactant de la resurrecció suscita en el cor dels apòstols la convicció de que els gestos i les paraules de Jesús al cenacle cal que siguin repetits, viscuts de nou en cada celebració eucarística fins que Ell torni; quan begui el vi novell en el Regne de Déu.

Les arrels de la celebració eucarística estan en la vida, en la mort i en la resurrecció de Crist; és la resurrecció la font de la qual emana l’Eucaristia de tal manera que sense resurrecció no hi hauria Eucaristia. La vida i la mort de Jesús podrien desvetllar en els seus deixebles el record, però tant sols la resurrecció genera la presència real de Crist en l’Eucaristia, de la mateixa manera en que es feu present als seus vora el sepulcre buit, al cenacle, a Emmaús o vora el llac de Tiberíades; se’ns fa present a nosaltres a l’altar en cada celebració; com present es fa en la Paraula, en l’assemblea i en el ministre. L’Eucaristia actualitza l’Aliança que ens santifica, ens purifica i ens uneix en comunió admirable amb Déu. Així que l’Eucaristia no és un premi per als bons, sinó força per als febles; pels pecadors, és el perdó, el pa que ens ajuda a caminar cap al mateix Crist que se’ns dona.

Com Ell envià als seus per proclamar la bona nova de l’Evangeli, per anunciar a tots els pobles que la mort ha estat vençuda per l’amor; l’amor es fa present, es fa realitat en esdevenir Crist mateix l’aliment i la beguda per als seus, per a nosaltres. És la sang de la nova i definitiva aliança que el Senyor ha fet amb el seu poble; l’aliança que té a Crist com a gran sacerdot del món renovat, que comença de nou en cada Eucaristia. Ara i aquí Crist s’ofereix ell mateix a Déu, per l’Esperit Sant, com a víctima sense tara; ara i aquí la sang del Crist ens purifica de les obres que porten a la mort, perquè puguem donar culte al Déu viu; ara i aquí Crist és mitjancer de la nova aliança; ara i aquí Ell és el pa viu, baixat del cel, menjant el seu cos vivim per sempre, participem de la seva resurrecció.

Jesús pren el pa, diu la benedicció, el parteix i ens el dona. No ens dona quelcom, es dona Ell mateix, com a viu entre els vius i aliment de vida per a nosaltres. Vertadera presència i vertadera donació. L’Eucaristia és presència del ressuscitat com ho fou davant dels deixebles un cop vencedor de la mort. En l’humil signe del pa i del vi, transformats en el seu cos i en la seva sang, Crist camina amb i entre nosaltres, esdevé la nostra força i ens converteix en testimonis d’esperança per a tots. Si davant d’aquest Misteri la raó experimenta els seus propis límits, el cor, il·luminat per la gràcia de l’Esperit Sant, intueix ben bé com ha de comportar-se, sumint-se en l’adoració i en un amor sense límits (cf. Ecclesia de Eucharistia, 62).

L’Eucaristia és sagrament, signe i vincle d’amor. Cada cop que participem de la taula del Senyor ha de créixer en nosaltres l’amor als altres. L’Eucaristia ha de crear en nosaltres la decisió conscient de girar la mirada envers ells, d’anar cap als altres i de lliurar-nos-hi; especialment, de manera preferent, prenent l’opció, vers els qui estan mancats del necessari per a viure, els qui passen fam, els qui estan injustament empresonats o exiliats, els qui són esclaus d’alguna dependència, els qui malden per sobreviure, tenir una llar i una feina digne, els qui es juguen la vida cercant un país on viure i els qui tenen set de Déu, potser sense saber-ho.

Més enllà de les oracions litúrgiques d’acció de gràcies, més enllà de les pregàries privades, la veritable acció de gràcies és la caritat, perquè en cada Eucaristia, Crist hi és realment present i ens ha de transformar per dins i per fora, de pensament i d’obra. En menjar a Crist som menjats per Ell i omplerts del seu amor. L’Eucaristia és font de vida en el Pare que va enviar al seu Fill únic per amor als homes; per l’acció de l’Esperit Sant cada comunió ha de fer-nos créixer en l’amor a Déu i als altres.

En l’Eucaristia, el Senyor ve a l’encontre de l’home, creat a imatge i semblança de Déu, per acompanyar-nos en el nostre camí. En aquest Sagrament el Senyor es fa aliment per a nosaltres famolencs de veritat i de llibertat. Tant sols la veritat ens fa autènticament lliures i en l’Eucaristia Crist es converteix per a nosaltres en aliment de la Veritat (cf. Sacramentum Caritatis, 2).