9 de setembre del 2018

DIUMENGE XXIII DURANT L’ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Tanca’t amb pany i clau, refugia’t en tu mateix, fes-te el sord a les veus del proïsme, fes-te el cec davant de les injustícies. Procura per tu, sigues egoista, no ajudis ningú, ves pujant l’escala de la supèrbia i viu lliure si pots. Així sembla que es mou el món.

Però, Jesús passa per la Decàpolis, un terreny poc religiós; com ara podria ser la nostra societat.

I Isaïes crida: «Sigueu valents, no tingueu por. Déu mateix ve, és qui ve a salvar tot el que està perdut».

Sí, a qui veritablement es troba amb Jesús li canvia la vida, li capgira completament la seva existència. Perquè la presencia de Jesús és salvació. La paraula que Jesús pronuncia guareix: «Obre’t».

«Obre’t». Però, ens agrada tancar-nos, perquè ens sentim més protegits, més forts, més nosaltres i més còmodes.

Tal vegada ens convé incomodar-nos baixant per l’escala de la humilitat i adonar-nos de la nostra sordesa, la nostra ceguesa i la nostra misèria en que vivim. Ens cal reconèixer la nostra poca sensibilitat per escoltar les prescripcions de Jesús en la bona nova de l’evangeli.

Espavilem-nos i prestem atenció, no tinguem por, deixem que Jesús ens toqui i ben palpats ens desclogui els ulls, les orelles, la llengua i el cor. Sí: «Tot ho ha fet bé: fa que els sords hi sentin i que els muts parlin».

Escoltem atentament la seva paraula que de tantes maneres se’ns fa present. Adonem-nos que només ell, Jesús, ens pot obrir els taps que ens tanquen a la vida veritable. Sols Jesús ens pot concedir la llibertat veritable i l’herència eterna.

Quan Jesús ens diu: «Obre’t». Vol dir: Obre’t de bat a bat, dona’t als altres, escolta la necessitat del proïsme, desviu-te per ajudar els altres. La teva fe, la teva esperança, la teva caritat vessa-la en els més necessitats. Ara tenim temps encara de fer el bé a tothom, perdona i siguis misericordiós. Obre’t.