6 de març del 2019

DIMECRES DE CENDRA

Homilia predicada pel P. Octavi Vilà, abat de Poblet
Jl 2,12-18; Salm 50,3-4.5-6a.12-13.14 i 17; 2C 5,20-6,2; Mt 6,1-6.16-18

«Ara convertiu-vos amb tot el cor» ens diu la profecia de Joel. La Quaresma és el camí de conversió per excel·lència, un temps per lluitar contra l’esperit del mal, per reconciliar-nos amb Déu, per morir al pecat i poder compartir la victòria sobre la mort que ens dona la resurrecció de Jescrist. La Quaresma és el temps en el qual Déu ens convida a esdevenir cada cop més justos, esquinçant-nos els cors i no els vestits. Convertir-nos significa no tancar-nos en la cerca del propi prestigi sinó en fer que cada dia, en les petites coses, la veritat, la fe en Déu i l'amor es converteixin en el més important, en el motor de la nostra vida.

Jesús evoca en l’Evangeli tres pràctiques religioses jueves, habituals entre els fidels: L’almoina, la pregària i el dejuni. Unes pràctiques que el mateix Jesús va realitzar al llarg de la seva vida en aquesta terra i que l’Església ens convida ara, en aquest temps de conversió a compartir. «Dejunar, o sigui, aprendre a canviar la nostra actitud amb els altres i amb les criatures: de la temptació de “devorar-ho” tot, per sadollar la nostra avidesa, a la capacitat de patir per amor, que pot curullar el buit del nostre cor. Pregar per saber renunciar a la idolatria i a l’autosuficiència del nostre jo, i declarar-nos necessitats del Senyor i de la seva misericòrdia. Donar almoina per sortir de la niciesa de viure i acumular-ho tot per a nosaltres mateixos, i creure que així ens assegurem un futur que no ens pertany. I tornar a trobar així l’alegria del projecte que Déu ha posat en la creació i en el nostre cor, és a dir, estimar-lo, estimar els nostres germans i el món sencer, i trobar en aquest amor la veritable felicitat.» (Missatge del Papa Francesc per a la Quaresma de l’any 2019).

Així la novetat que aporta Jesús és la manera de viure-les aquestes pràctiques, de no cercar-hi el reconeixement dels altres, dels que ens veuen, sinó el del nostre Pare del cel. No viure la nostra fe per ser vistos, admirats i aplaudits pels homes. No viure per la gloria dels homes, perquè aquesta ens allunya de Déu i és tant sols la seva recompensa la que salva. Jesús ens diu que deixem de tocar trompetes cercant la lloança del món, que deixem de quedar-nos palplantats a les cantonades perquè tothom ens vegi pregant, que deixem de dejunar fent un posat trist i hipòcrita cercant el reconeixement dels altres.

Hem de viure sentint-nos tothora observats per l’amor del Pare, cercant la recompensa que el mateix Jesús, per la seva passió, mort i resurrecció, guanyà per a tots nosaltres, ser fills de Déu. Els fills de Déu cerquen que el seus gestos quedin en el secret, es tanquen amb pany i clau per a pregar, es renten la cara i es posen perfum perquè la gent no sàpiga que dejunen, sols el Pare que veu en el secret sap que fem realment. La conversió és sortir de nosaltres mateixos per posar-nos en camí cap al Pare.

La celebració d’avui ens recorda que som pols, que la nostra vida actual acabarà un dia i tornarem a la pols d’on vàrem sortir; ens recorda la nostra finitud, certament, però alhora i fonamentalment és una crida a esdevenir fills de Déu amb Jesús i a participar amb Ell de la íntima relació amb el Pare. Ens convida a convertir-nos lliurement i a creure en l’Evangeli, perquè si creiem en l’Evangeli, en que Jesús és el Fill de Déu fet home per a nosaltres, que és l’amor, lliurament ens convertirem i la nostra vida canviarà.

La Quaresma és el temps de la llibertat; Crist es feu home lliurament, predicà i realitzà miracles lliurament, patí, fou crucificat i morí lliurament; és la llibertat que li permeté de vèncer les temptacions al desert, de superar l’agonia de Getsemaní i de lliurar-se plenament al Pare per tal de salvar-nos. La Quaresma ens revela que tota la vida de Jesús, de principi a fi, fou un sí lliure al Pare, per tal d’alliberar-nos del pecat i mostrar-nos el camí cap a la salvació. Malgrat tot nosaltres ens entestem en escollir de fer el mal, que potser no voldríem fer però que fem. Deixem de fer el mal i aprenguem a fer el bé, ens diu el profeta Isaïes (Is 1,16-17). En aquesta Quaresma, com sempre però més que mai, hem de convertir-nos, satisfer tot el mal  amb el qual hem embrutat l’Església de Crist. L’Església no és pecadora, és santa, som nosaltres els pecadors i pecant embrutem la casa de Déu, entelem la imatge de Déu de tal manera que els homes no poden reconèixer-la i això és un greu pecat, molt greu. De pensament, paraula, obra o omissió manquem i fem mal als homes, a l’Església i a Déu.

«Us ho demano en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu» ens diu l’apòstol. El Pare ha fet el primer pas, ens ha enviat al seu Fill únic, i el fa sempre, constantment, la seva mà està sempre estesa esperant amatent que virem el nostre rumb i anem cap a Ell. En qualsevol època el Senyor ens concedeix l’oportunitat de penedir-nos si veritablement ens volem convertir a Ell (Cf. Sant Climent primer de Roma, Carta als cristians de Corint). Avui, en aquest temps de Quaresma, ens demana de nou la nostra conversió de cor, lliure, sincera, neta i clara. «Ara és l'hora favorable, ara és el dia de la salvació» (2Co 6,2), convertim-nos i creguem en la bona nova.