25 de juliol de 2019

SANT JAUME, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

Qui desitja un lloc al Regne? La mare com a cap de casa, la que mana, exigeix un lloc per als seus fills. El negoci familiar ja l’han descartat. Les xarxes, el peix i la barca, ha passat a la història. Ho han deixat tot, tot per seguir Jesús. Aleshores és normal que com a mare vulgui col·locar els seus fills en una bona posició per al futur.

Però Jesús els fa una pregunta: ¿Podeu beure el calze que jo he de beure? Implica si poden seguir-lo en totes les seves conseqüències, passió imminent, creu. És a dir, donar la vida i tot. Com Jesús ha de donar-la per la salvació de tots.

I Jesús els ho confirma: Sí, però, els llocs, les preferències al cel no n’heu de fer cabal. Deixa, el Pare és qui dirà la seva paraula, no et capfiques i segueix-me.

La nostra vida diària se situa en aquest punt d’inflexió: Beure el calze per Crist, configurar-nos a la seva passió, mort i resurrecció, seguir Jesús en el camí traçat per l’evangeli, la Regla de sant Benet, el magisteri de l’Església; o bé, deixar de banda, deixar passar el calze per assimilar-nos al nostre propi orgull, configurar-nos a la nostra pròpia voluntat per sobre dels altres.

De lluites i d’enveges pels primers llocs oblida-te’n. Segueix el Fill de l’home, que no ha vingut a fer-se servir, sinó a servir els altres. Jesús no ha vingut a donar premis, recompenses, regals. Jesús és el qui serveix. Jesús ha vingut a donar la seva vida com a preu de rescat per tots els homes. Jesús és el qui paga el rescat, el deute que la persona té amb la justícia divina. Jesús ve a alliberar l’ésser humà de l’esclavitud del pecat i de la mort.

Hi ha molta mort al món. Herodes feu matar amb l’espasa Jaume. I Jesús ha donat la vida per Jaume, per Herodes, pels qui maten en nom de Déu, pels qui no creuen, pels màrtirs actuals, per la nostra comunitat monàstica, per cadascun de nosaltres i pels nostres amics i familiars.

Aquest és el servei del Fill de l’home. Així, el nostre camp de treball, la nostra actitud davant la vida que ens donarà l’entrada per al seient desitjat al cel és el servei, el servei als altres, a tots els homes.

El Fill de l’home és l’exemple que com a monjos hem de seguir, el seguiment de Crist.

I és així, com el monjo quan entra al monestir, quan fa la professió monàstica en una comunitat concreta, es posa a l’escolta del Mestre, es posa en el mateix camí que Jesús va recórrer amb els seus deixebles.

Davant de les aspiracions humanes, davant de la possibilitat de reeixir en el Regne, Jesús és clar, molt clar, encara que els apòstols no ho tinguin molt clar. Nosaltres, que sabem una mica més de la història, també ens costa acceptar el calze, la creu, la dura realitat de la nostra història de salvació.

El seguiment de Jesús implica un calze, una creu, un davallament, un abaixar-se per poder arribar a l’alçada real del Fill de l’home, el servidor que ha donat la vida per tu, per mi.

Per això, se’ns demana molta humilitat per ser els darrers, els esclaus de tothom, posant-nos a la disposició lliure, voluntària, a l’escola del servei del Senyor.

El cristià és el servidor de tots. El màrtir com sant Jaume és el testimoni de la veritat. La veritat que és Crist.

Siguem servidors fidels, no tinguem por del calze que ens toca beure, que la fe en el Pare que ressuscità Jesús, ens porti per l’Esperit a confiar en que també ens ressuscitarà a nosaltres juntament amb Jesús i ens portarà a la seva glòria amb tots vosaltres, on tenim el lloc reservat al Regne del cel.