7 de juliol de 2019

DIUMENGE XIV DURANT L’ANY (Cicle C)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet

«El Regne de Déu és a prop». El Regne de Déu és a prop nostre, encara que de vegades no ens n’adonem.

Però, si esbrinem la nostra vida, igual com si meditem les Escriptures ens n’adonem que de part de Déu ens ve el consol, la pau i el benestar. Perquè només ell ens consola i, més encara, ens consolarà. És el que el profeta Isaïes experimenta i nosaltres experimentem cada vegada que venim a l’Eucaristia amb cor humil. Perquè és en el cor humil on la gràcia de nostre Senyor Jesucrist fa estada.

Sant Pau ens ajuda a discernir, a veure de què ens hem de gloriar, on hem de posar el nostre valor. La creu de nostre Senyor Jesucrist, ací està, és l’única cosa en que ens podem gloriar, perquè és gràcies a la creu que per Jesucrist hem estat creats de nou. És a dir, és per Jesucrist que som salvats de la nostra misèria per la misericòrdia de Déu que ens ha donat la pau, la seva pau, el perdó i la reconciliació amb ell.

Ara bé, si anem discernint que vol Déu de nosaltres, ens n’adonem que vol que ens posem en camí, en marxa, que anunciem, que prediquem: «El Regne de Déu és a prop vostre».

Perquè no ens podem conformar en que som cristians, bons o dolents però cristians; sinó que Jesús ens envia a anar més lluny de nosaltres mateixos, per anunciar la Bona Nova de la qual som portadors. Cal comunicar el Regne de Déu ara i en tot moment, començant des del nostre testimoni de fe.

Evidentment hi ha moltes dificultats per esdevenir apòstol, enmig de la nostra cultura, com anyells enmig de llops. Però, el valor, la força, el coratge sols el rebem de la fe en la creu de nostre Senyor Jesucrist.

Perquè el qui ens envia, Jesús, ens dóna la gràcia i el poder per superar serps i escorpins, és a dir, totes les dificultats més enrevessades. El do que hem rebut no el podem amagar. Per això, l’enviament que fa Jesús és el de donar el que hem rebut. La fe, l’esperança, l’amor que hem rebut de part de Déu, Jesús ens envia a donar-ho als altres. Com a malalts que som, si hem estat curats; podem esdevenir instruments de guarició de part de Déu.

Posem l’accent en la pregària, com a cristians que som sempre hem de pregar perquè el Senyor enviï més segadors als seus sembrats, els sembrats de la nostra societat secularitzada, la cultura de la poca fe.

També hem de pregar perquè no ens manqui el coratge de viure, viure com a cristians convençuts i contents de sentir-nos estimats de Déu, confiats que els nostres noms estiguin escrits en el cel.

El cel, el trobament definitiu amb Déu, aquesta és la nostra meta. Ara és temps de treva per col·locar-nos en bon camí acceptant el do de Déu que ens ha estat confiat. Obrim els ulls de la fe perquè el Regne de Déu és molt a prop nostre.