18 d’abril de 2021

DIUMENGE III DE PASQUA (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Fets 3,13-15,17-19; Sl 4,2.4.7.9 (R.: 7); 1Jo 2,1-5a; Lc 24,35-48

Ets cristià? Ets testimoni?

Nosaltres som testimonis, perquè vivim en comunitat com els deixebles. Però, la nostra vida n’és fidel realment a Jesús ressuscitat? Som testimonis de penediment i de conversió? O bé, encara estem enviant algun WhatsApp, demanant al Pilat d’ofici que indulti a un assassí, mentre matem el qui ens obre el camí de la vida? Encara som susceptibles al pecat, sí, al pecat de paraula, d’obra i d’omissió.

Ens adonem que Jesús és enmig nostre? Vivim amb fe, esperança i caritat. Però, també de vegades, podem viure esglaiats, alarmats i plens de dubtes. Perquè Jesús ens mostra les ferides, les ferides obertes en tants germans nostres, en tants malalts, en tants ferits per tot i de tot amb un futur incert sense esperança.

Malgrat tot això, la presència de Jesús no ens abandona, ja que on hi ha dos reunits en nom de Jesús, Ell és present. I ací, en aquest lloc, en la pregària comunitària de les Hores es fa present.

Ens adonem del preciós, bo i bell do de la pau de Jesús? La pau que Jesús ens dóna, la vivim? Perquè si la vivim, aquesta pau que brolla del cor purificat, ens farà testimonis del ressuscitat. Si som portadors d’aquest do de la pau, haurem de procurar d’esdevenir donadors de pau per als altres. De fet la tranquil·litat, la mansuetud de la vida monàstica pot ajudar en escreix a les persones atrafegades i fatigades del nostre món que poden venir al nostre encontre i refer-se un poc.

Ens adonem que Jesús ens obre el sentir de les Escriptures? Perquè és Ell qui ara en la lectio divina, ara en la litúrgia de la Paraula, va obrint-nos els ulls, va obrint-nos l’enteniment, va obrint-nos la ment a la intel·ligència perquè comprenguem tot el que havia de passar: que el Messies havia de patir, havia de morir a la creu pels nostres pecats i pels de tot el món.

Ara Jesús és el nostre defensor davant del Pare, per això ens ha deixat el preciós do de l’Eucaristia. En la litúrgia Eucarística que ara celebrarem el pa i el vi consagrats, el seu cos i la seva sang, esdevindran per a nosaltres l’aliment essencial, la nostra salut i el remei per a la vida eterna.

Si ja hem fet experiència de conversió, de seguiment de Jesús en la nostra vida, tenim aquest lloc privilegiat per reconèixer Jesús.

És en l’Eucaristia, en la fracció del pa, on amb la litúrgia de la Paraula se’ns obren els sentits de les Escriptures que ens interpel·len en la nostra vida diària.

És en l’Eucaristia, on reconeixem Jesús, on la Paraula es fa carn per nosaltres.

És en l’Eucaristia, on la presència de Jesús ens dóna la pau. El qui viu a la presència de Jesús viu en pau. Jesús ens dóna la pau que foragita les nostres pors.

Vivim en un món on la fe es va desdibuixant, on el dubte, l’alarma, l’esglai, la por, sembla que vol foragitat la pau. Per això, més que mai, cal tenir consciència que som cristians i per això cal predicar en nom de Jesús, a tothom, la conversió i el perdó dels pecats, nosaltres des de la nostra Jerusalem, amb el testimoni de la nostra vida comunitària de pregària.

Déu és a favor nostre. Per això, ens cal viure a la presència de Jesús ressuscitat. Moltes vegades viurem amb les ferides obertes. Però amb la fe en que, malgrat tot el mal que hom pot arribar a experimentar en la seva vida, és la llum del Crist ressuscitat, la única llum que dissipa totes les nostres obscures foscors.

En la presència real de Jesús en l’Eucaristia, tastem el do total que ens ha donat Déu pel seu Fill Jesucrist. Aquest aliment de vida ens farà ser testimonis de vida ara i ací, i testimonis de l’esperança dels béns eterns.

No tinguem cap por, mai més. Jesús ressuscitat és enmig nostre sempre.

Al·leluia! Al·leluia! Al·leluia!