SANT JAUME, APÒSTOL

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Fets 4,33;5,12.27-33;12,1b.2; Sl 66,2-3.5.7-8 (R.: 4); 2C 4,7-15; Mt 20,20-28

La vida és un do que rebem, un do preciós que ens ha estat donat, un do que com a cristians no és mai per al nostre propi profit, sinó per als altres.

Aquest és el nostre paradigma: El Fill de l’home, Jesucrist, ha donat la vida com a preu de rescat per tots els homes.

La nostra centralitat és el Crist. Si tenim en el centre de la nostra vida el Crist, no podem tenir cap por, no tindrem cap ressentiment, davant dels Herodes de torn, d’aquests regnes terrenals que es desfan com terrissa sense coure.

Obeir Déu és primer que obeir els homes. Aquesta és la clau de pas dels cristians de tots els temps. Obeir Déu primer de tot, posar els nostres ulls en els ulls de Jesucrist, posar el nostre cor en l’Esperit de la fe, posar la mort de Jesús en el nostre cos moridor, perquè també en el nostre cos es manifesti l’esclat de la seva vida, l’esclat de la resurrecció.

Sant Jaume obeí Déu primer que els homes. Així, sant Jaume donà la vida. I així, des dels primers apòstols fins als nostres dies hi ha cristians que avui estan donant la vida com a testimoni de la fe en Jesús ressuscitat.

I cadascú de nosaltres estem cridats també a ser testimonis, a donar raó de la nostra fe en Jesús ressuscitat. Perquè hi ha un Regne, però, no com els d’aquest món, sinó etern, per sempre al cel que és la nostra meta.

Hi ha un desig: «Maneu que aquests dos fills meus seguin l’un a la vostra dreta i l’altre a la vostra esquerra». La mare vol el millor per als seus fills, sense saber que està demanant. Perquè hi ha un calze, una prova, un lliurament de tota la persona per causa de Jesús.

Hi ha una indignació: No podia ser d’altra manera, per part dels altres deu apòstols que encara no es poden imaginar que implica ser seguidor de Jesús i del seu Regne.

Hi ha un missatge, clar i ras: Servir i donar la vida per tothom. Però, això a nosaltres sembla que ens va massa gran. El cristià no fa vacances, ni torns, ni jornades partides. Si hom és cristià ho és sempre. Per tant el testimoni que ha de donar de la seva fe és continuo.

La disponibilitat en el servei pel Regne de Déu és per tota la vida, cada dia, cada hora, cada minut, cada segon, la vida del cristià ha d’estar en camí, cap a la meta, cap a l’encontre amb Jesús.

Un camí que es va fent des de la pregària contínua a Déu Pare, Fill i Esperit Sant. Un camí que passa per posar el nostre cor i les nostres mans al servei dels altres. Un camí que sense anar molt lluny comença en el teu veí, en el qui tens més a prop que està més necessitat de fe, d’esperança i de caritat.

Que sant Jaume ens acompanyi en el nostre camí de la fe, perquè puguem obrir els nostres braços a la voluntat de Déu, obeint la voluntat que Déu vol de nosaltres en la nostra vida, perquè arribem a ser partícips de la glòria de Jesucrist, de la seva mort i de la seva resurrecció. Així arribarem i seurem al Regne que Déu ha preparat per als qui l’estimen.