Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Dn 7,9-10.13-14; Sl 137,1-2a.2bc-3.4-5 (R.: 1c); Jo 1,47-51
Mirant, veient, uns trons, unes flames, un foc ardent, un riu de foc. Això, és
el que hem pogut veure els nostres ulls, aquest dies, en les imatges que en han
arribat de l’erupció del volcà de la illa de La Palma.
Sembla calcat de la profecia de Daniel. Ara bé, Daniel ens mostra un vell
venerable, amb un servidors. «Els seus servidors eren mil milers, els seus
assistents, deu mil miríades». Són els àngels de Déu, que serveixen al cel.
Són els àngels de Déu, amb el Pare i el Fill que s’acosta per rebre la sobirania,
la glòria i la reialesa. «La seva sobirania és eterna, no passarà mai, la seva
reialesa no decaurà». Els àngels de Déu serveixen al cel.
Nosaltres tenim la promesa, la promesa de Jesús, la promesa d’arribar a veure
obert el cel, i els àngels de Déu sobre el Fill de l’home.
Per això, a cadascú de nosaltres, ens cal veure, creure i conèixer.
Veure
De vegades no tenim els ulls de la fe, o els tenim plens d’estelles i bigues
que ens impedeixen veure amb claredat. Jesús ens veu, ens mira, ens atreu cap a
ell, i sobretot ens convida a obrir els ulls del cor per veure coses més grans
al cel, els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.
Creure
Sí, creure en el Fill de l’home, com Natanael creu i proclama: “Rabí, vós sou
el Fill de Déu, sou el Rei d’Israel”. Creure que Jesús ens salva la distància
entre nosaltres i el Pare.
Creure que els àngels amb la seva potència de Déu, com sant Miquel; amb la seva
força de Déu, com sant Gabriel; amb la seva medicina de Déu, com sant Rafael;
ens acompanyen en el nostre itinerari, en el nostre propòsit, en el nostre
viatge cap al cel.
Nosaltres de moment tenim feina en la nostra escola del servei diví, assajant,
cantant, enaltint, invocant, sentint, celebrant aquesta litúrgia terrenal que
ara amb l’Eucaristia ens fa tocar el cel.
Conèixer
Hem de conèixer a què hem estat convocats, cridats, aplegats en aquesta
comunitat concreta, on les Hores salvífiques de pregària litúrgica ens fan
cantar a la presència dels àngels.
Jesús ens reconeix quan salmegem. Jesús ens coneix si som veritables monjos,
com reconeix Natanael com un veritable israelita, un home que no enganya. Jesús
coneix el nostre cor, el nostre pensament, les nostres obres, i sap si estem
arrelats en la pregària o no.
Perquè Jesús és el pontífex que ens comunica la possibilitat de veure, de
creure i d’arribar a conèixer Déu Pare.
Així, vol que ja no cantem a la presència dels àngels sols, sinó a la presència
de la glòria de Déu. Vol que cantem a la presència de la sobirania, de la
glòria i de la reialesa de la Santa Trinitat; donant glòria al Pare i al Fill i
a l’Esperit Sant, ara i sempre, i pels segles dels segles. Amén.