15 de novembre de 2022

TOTS ELS SANTS QUE SERVIREN DÉU SOTA LA REGLA DEL NOSTRE PARE SANT BENET

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, prior de Poblet
Is 61,9-11; Sl 99,2.3.4.5 (R.: 2b); Jo 15,1-8

A Poblet, estem celebrant avui la festa de Tots els Sants monjos i monges que seguiren la Regla de sant Benet.

Nosaltres estem en procés de santificació en aquest monestir, en aquesta vida, en aquesta història particular de cadascú de nosaltres.

Del cor estant hem de tenir clar que Déu és el nostre creador i que som seus. Ell ens ha reconegut com a fills estimats. I, nosaltres en aquest temps de la nostra vida sols hem de tenir en compte el que hem escoltat en les lectures:

Reconèixer

Reconèixer que el Senyor és Déu, entrar davant d’ell, posar-nos al seu davant per donar-li culte, aclamant-lo amb cants, enaltint-lo, lloant-lo, beneint el seu nom sant. És la tasca principal del monjo: lloar Déu.

Perquè som el seu poble elegit, beneit, per això, hem de celebrar Déu en la litúrgia de cada hora.

Això, perquè ens n’adonem com el Senyor ens transforma, ens muda amb vestits de la seva victòria, ens cobreix amb el seu mantell de felicitat, com el nuvi i la núvia, amb aquesta intimitat ens estima Déu, per fer-nos germinar, créixer, néixer a la santedat que estem destinats.

Nosaltres som la sarment

Nosaltres som la sarment. Però, estem units al cep veritable? Perquè tal vegada ens resulta més fàcil unir-nos a qualsevol cep bort. Alerta.

Jesús és l’únic cep veritable

Ja sabem que si no estem en ell, no podem donar cap fruit, estem morts.

Però, nosaltres ens vam consagrar per donar fruits de santedat. Tots els sants monjos i santes monges que seguiren la Regla de sant Benet ens qüestionen, ens interpel·len, ens alerten de no perdre el sentit de la nostra vida orientada cap a la santedat.

Hem de deixar-nos esporgar i netejar, per això tenim els sagraments, per poder donar molt més del que donem.

Tenim la promesa que el Senyor ens va rebre en la professió per viure, i no podem desesperar mai de la misericòrdia de Déu. La nostra esperança no pot quedar defraudada si vivim veritablement com a monjos units a Crist.

És el desig que cada dia hem de demanar en la nostra pregària, que res ens separi de l’amor de Crist.

Així serem veritables deixebles, si donem molt de fruit. No podem defraudar els nostres pares en la vida monàstica, els sants que ens han precedit i que ens esperen ara a nosaltres en el nostre testimoni de fe i de vida.