Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Is 7,10-14;8,10; Sl 39,7-8a.8b-9.10.11 (R.: 8a i 9a); He 10,4-10; Lc 1,26-38
L’Esperit Sant vindrà sobre teu, i el poder de l’Altíssim et cobrirà amb la
seva ombra; per això el fruit sant que naixerà l’anomenaran Fill de Déu.
L’Esperit Sant ens dona la clau de l’eternitat. Maria, la verge tindrà un fill
i li posarà Emmanuel, que vol dir Déu-és-amb-nosaltres. Maria accepta la
voluntat de Déu i ens obre la porta de l’eternitat.
Maria és la porta de la humanitat sencera que amb la clau de l’Esperit Sant ha
estat oberta. El Fill etern de Déu, la Paraula que Déu ha pronunciat s’ha
encarnat en el si de la Verge Maria.
És Jesús, el Crist que ens porta la salvació. No, ja no estarem mai més sols,
perquè amb la seva vinguda ens ha proporcionat la joia de la nostra redempció.
Els sacrificis antics ja han cessat, a nosaltres ens ha santificat l’ofrena del
cos de Jesucrist, feta una vegada per sempre per complir la voluntat de Déu.
La voluntat de Déu és la de salvar-nos. Per això ens ha donat Jesucrist. I
Jesucrist ha vingut a fer la voluntat de Déu, voluntat de Déu que el portarà a
la mort, al sacrifici del rebuig del seu poble, a la passió, mort en un
patíbul, però també amb la joia de la resurrecció.
Jesús amb la seva vida ens ensenya com n’és de cabdal seguir els seus passos en
aquesta vida, seguir Jesús perquè també nosaltres som cridats a fer la voluntat
de Déu.
Maria accepta la voluntat de Déu. Jesús ha vingut per fer la voluntat de Déu.
Nosaltres per què hem vingut?
El salmista respon: «Aquí em teniu: Déu meu, vull fer la vostra voluntat».