DIUMENGE V DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ez 37,12-14; Sl 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7); Rm 8,8-11; Jo 11,1-45

Cal recobrar la vida, el primer amor, el do de la gràcia de Déu. Perquè podem estar morts, vivint amb les mires naturals. Però, el Senyor ens obre els sepulcres en que podem romandre tancats i ens fa sortir.

Jesús és la resurrecció i la vida, creure en ell ja és tenir l’Esperit de Déu. Esperit que habita en nosaltres i ens dona vida. I encara que certament morirem creure en Jesús ja és confiar en que també nosaltres ressuscitarem amb ell el darrer dia.

Ara bé, també avui encara que sembla que no tenim cap malaltia, podem viure lligats en el sepulcre del nostre melic. Així, podem deixar passar no els dies, sinó els anys. Tal vegada hem perdut el viure a la presència del Senyor i així hem quedat lligats en les nostres pròpies cledes, amb el cor sec i sense impuls vital.

Marta i Maria, les germanes de Llàtzer ens ensenyen avui la font de la salvació: “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort”.

La presència del Senyor Jesús és vida. La fe en ell, sempre ens dona un raig d’esperança encara que de vegades no ho entenem.

Tot està impregnat d’amor, Jesús estimava Marta, Maria i Llàtzer. Davant la mort de Llàtzer es commogué. Davant d’una vida tancada, lligada per mil addiccions, Jesús es commou, posa la seva gràcia, el do de l’Esperit Sant que sana sempre.

Sempre hi ha anònims col·laboradors que trauen la llosa, que obren el pas, fins i tot quan sembla que ja és massa tard. Cal molta fe, cal creure que és Jesús el nostre Salvador. Sí, el Salvador que ens torna a la vida quan ja feia massa temps que vivíem tancats amb una llosa.

Sí, Jesús ens crida a cadascú de nosaltres en aquest diumenge cinquè de Quaresma, et crida a tu Hèctor en el teu catecumenat, avui en el tercer escrutini, et crida a sortir a fora de tu mateix, a donar-te, a ser per als altres; perquè el cristià és el ser per als altres. Cal que sortim, perquè Jesús ens crida, la tasca del cristià és el donar-se als altres.

Jesús ha donat la vida per cadascú de nosaltres, perquè nosaltres no ens la guardem sota una llosa, sinó perquè la donem pels altres. De fet, donant la vida, és quan el que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també gràcies al seu Esperit que habita en nosaltres ens donarà la vida als nostres cossos mortals.

Sortim de les nostres pròpies cledes per viure a la presència del Senyor.

Recordem que el diumenge més proper a la solemnitat de Sant Josep (19 de març), és a dir, avui, celebrem la jornada del Seminari. Amb el lema “Deixa les teves xarxes i segueix-me”, l’Església convida a pregar per les vocacions sacerdotals, donar suport als seminaristes i fomentar la vocació al sacerdoci. Per aquest motiu, la col·lecta d’avui serà pel Seminari.

TRÀNSIT DEL NOSTRE PARE SANT BENET, ABAT

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Gn 12,1-4a; Sl 15,1-2 i 5.7-8.11 (R.: cf. 5); Jo 17,20-26

Jesús prega per nosaltres, prega per cadascú de nosaltres, prega per cadascú que creu i per cadascú que creurà en ell.

“Ves-te’n del teu país, del teu clan, de la casa del teu pare, cap al país que jo t’indicaré”.

Moltes vegades ja pensem que estem bé, no ens falta res i tenim de tot, coses materials i coses espirituals, tot, ho tenim tot. Així ens podem quedar fixes, instal·lats i acomodats a una manera de fer les coses, de viure el cristianisme amb pau, sense cap complicació.

 “Ves-te’n”, ves-te’n ens diu a nosaltres la lectura, igual que el Senyor li va dir a Abraham en el seu dia, ara ens ho diu a cadascú de nosaltres personalment i col·lectivament com comunitat.

Ens cal moure’ns de la nostra instal·lació per convertir la nostra vida en una vida de santedat. És el camí de la Quaresma, és el camí de la Regla de sant Benet.

Sant Benet va fer aquesta conversió i ha estat així font de benedicció. Nosaltres participem d’aquesta benedicció en la mesura que seguim la seva Regla monàstica.

Regla que ens ajuda a obrir l’orella del cor, per acollir de bon grat cada exhortació, per retornar a Aquell de qui ens havíem apartat per la desobediència.

Per això, Jesús prega, perquè siguem u. Jesús prega perquè reconeguem que ell és l’enviat del Pare. Prega perquè vol que participem de la unitat del Pare i del Fill, perquè estiguem allà on ell està.

La comunitat reunida és símbol de la presencia de Crist enmig el món. Jesús prega enmig nostre, perquè l’amor del Pare davalli a la comunitat. Així serem bons testimonis de Crist en el món, perquè els altres creguin que Jesús ha vingut per salvar-nos i per això ens vol en comunió d’amor, d’esperança i de caritat, dintre de la família humana.

Com a cristians hem d’aixecar-nos i anar seguint les petjades del Crist fins a la vida de la glòria amb el Pare i l’Esperit Sant, per sempre. Amén.

DIUMENGE IV DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
1S 16,1b.6-7.10-13a; Sl 22,1-3.4.5.6 (R.: 1); Ef 5,8-14; Jo 9,1-41

“Allò que l’home veu no és allò que val; l’home veu només l’aspecte exterior, però Déu veu el fons del cor”. Sí, Déu veu el fons del nostre cor. Déu coneix el nostre cor, que pensem, que fem, com actuem, com ens relacionem, perquè Déu ho veu tot.

Nosaltres no hi veiem, de vegades encara som cecs de naixement. I així, podem viure en la foscor de la nit. Tal vegada ens conformem de viure encara que sigui en la foscor. Tal vegada no tenim cap esperança després de tanta foscor.

Jesús és la llum, la llum del món. Per això, Jesús és l’únic salvador absolut que ens pot guarir, que ens pot obrir els ulls cecs, els ulls que no veuen la llum del món, la llum que Jesús ens dona per viure una vida espiritual oberta al coneixement de déu, oberta a la vida en Crist, des de la vida monàstica, des de la vida que se’ns ha donat com un regal i que se’ns a donar pet donar-la als altres.

Podem tenir por i tant, però Jesús és vora nostre, la seva vara de pastor ens asserena i conforta. Jesús ens para la taula, la taula ara de l’Eucaristia i així omple a vessar la nostra vida.

Si estem on hem d’estar, si estem en el Senyor també participarem de la seva llum. Per això aquest diumenge se’ns convida a viure amb alegria, viure com els qui som de la llum. Així, podrem donar fruits, fruits que neixen de la llum, fruits de bondat, de justícia i de veritat.

Però, si encara no hi veig? Què he de fer? Ves a rentar-te a la piscina de Siloè, nom que significa enviat.

On trobem la piscina de l’Enviat, per poder rentar els ulls? Jesús ens ha posat les Escriptures davant dels ulls, ara ens toca rentar-nos en el sagrament del baptisme, del perdó i de l’Eucaristia.

Així amb la vista clara podrem seguir les petjades del Crist, sortir al món veient la realitat de la nostra societat, la necessitat i el necessitat, la pau que necessita tota persona, tota família, tota comunitat, tot poble i tot el món.

En el camí cap a la Pasqua, en el camí per rebre el qui és la llum veritable, en el camí per rebre els sagraments Hèctor, avui fem un pas més i el cec de naixement t’interpel·la en la teva pròpia vida perquè els ulls del teu cor s’il·luminen de la llum de Crist.

Alegrem-nos en aquest camí de la Quaresma, perquè Jesús ens obre els ulls de la vida, per aprendre a lloar Déu, que és Pare, Fill i Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.

DIUMENGE III DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ex 17,3-7; Sl 94,1-2.6-7.8-9 (R.: 8); Rm 5,1-2.5-8; Jo 4,5-42

No veig molts poals per pouar, tal vegada encara no és l’hora Sexta per venir a pouar l’aigua per a dinar. Però, aquesta agua, per molt que bevem tenim set altra vegada.

Jesús ens vol donar l’aigua viva. Obrim els nostres cors, obrim els nostres ulls per veure les meravelles que Déu vol obrar en nosaltres. Si obrim el cor, si aprofundim en la vida que hem portat, tal vegada no hem tingut cinc marits, però si que hem comés adulteris en la nostra fe, en la nostra esperança, en la nostra caritat.

Perquè fàcilment hem pogut adulterar el nostre monaquisme. I com els sarabaïtes allò que ens agrada ho trobem lícit, el que no ens agrada el donem per il·lícit.

Jesús ens dona l’oportunitat de convertir-nos en veritables cristians, en veritables consagrats. No es tracta d’aparentar, portar una cogulla ben planxada, fer cara de místic, portar barba d’estilita o de pare del desert.

No! Jesús ens vol autèntics adoradors del Pare en esperit i en veritat. La fe ens ha donat entrada en aquesta gràcia, que pel baptisme posseïm en ferm. Així, en el nostre camí de la Quaresma vivim esperançats en la mirada posada en la Pasqua, en la glòria de Déu, que pel seu Fill Jesucrist ens vol fer partícips donant-nos l’Esperit sant. Sí, així també cadascú de nosaltres participarem del mateix esperit que ha vessat en els nostres cors el seu amor.

Des de l’amor podrem fer la voluntat del Pare, com Jesús, i podrem acomplir la seva obra d’adoradors del Pare en esperit i en veritat. Així des de l’amor i la veritat podrem estendre la caritat en aquesta societat tan necessitada de pau i amor.

L’exemple de la nostra vida sempre ha de ser el Crist. Si vols seguir les petjades de Crist, ara Héctor és el moment de decidir-te, per això pregarem, perquè mereixis ser purificat interiorment i emprenguis amb joia el camí de la salvació. Per això avui farem el primer escrutini.