DIUMENGE V DE QUARESMA (Cicle A)

Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Ez 37,12-14; Sl 129,1-2.3-4.5-6.7-8 (R.: 7); Rm 8,8-11; Jo 11,1-45

Cal recobrar la vida, el primer amor, el do de la gràcia de Déu. Perquè podem estar morts, vivint amb les mires naturals. Però, el Senyor ens obre els sepulcres en que podem romandre tancats i ens fa sortir.

Jesús és la resurrecció i la vida, creure en ell ja és tenir l’Esperit de Déu. Esperit que habita en nosaltres i ens dona vida. I encara que certament morirem creure en Jesús ja és confiar en que també nosaltres ressuscitarem amb ell el darrer dia.

Ara bé, també avui encara que sembla que no tenim cap malaltia, podem viure lligats en el sepulcre del nostre melic. Així, podem deixar passar no els dies, sinó els anys. Tal vegada hem perdut el viure a la presència del Senyor i així hem quedat lligats en les nostres pròpies cledes, amb el cor sec i sense impuls vital.

Marta i Maria, les germanes de Llàtzer ens ensenyen avui la font de la salvació: “Senyor, si haguéssiu estat aquí, el meu germà no s’hauria mort”.

La presència del Senyor Jesús és vida. La fe en ell, sempre ens dona un raig d’esperança encara que de vegades no ho entenem.

Tot està impregnat d’amor, Jesús estimava Marta, Maria i Llàtzer. Davant la mort de Llàtzer es commogué. Davant d’una vida tancada, lligada per mil addiccions, Jesús es commou, posa la seva gràcia, el do de l’Esperit Sant que sana sempre.

Sempre hi ha anònims col·laboradors que trauen la llosa, que obren el pas, fins i tot quan sembla que ja és massa tard. Cal molta fe, cal creure que és Jesús el nostre Salvador. Sí, el Salvador que ens torna a la vida quan ja feia massa temps que vivíem tancats amb una llosa.

Sí, Jesús ens crida a cadascú de nosaltres en aquest diumenge cinquè de Quaresma, et crida a tu Hèctor en el teu catecumenat, avui en el tercer escrutini, et crida a sortir a fora de tu mateix, a donar-te, a ser per als altres; perquè el cristià és el ser per als altres. Cal que sortim, perquè Jesús ens crida, la tasca del cristià és el donar-se als altres.

Jesús ha donat la vida per cadascú de nosaltres, perquè nosaltres no ens la guardem sota una llosa, sinó perquè la donem pels altres. De fet, donant la vida, és quan el que va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també gràcies al seu Esperit que habita en nosaltres ens donarà la vida als nostres cossos mortals.

Sortim de les nostres pròpies cledes per viure a la presència del Senyor.

Recordem que el diumenge més proper a la solemnitat de Sant Josep (19 de març), és a dir, avui, celebrem la jornada del Seminari. Amb el lema “Deixa les teves xarxes i segueix-me”, l’Església convida a pregar per les vocacions sacerdotals, donar suport als seminaristes i fomentar la vocació al sacerdoci. Per aquest motiu, la col·lecta d’avui serà pel Seminari.