Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Gn 12,1-4a; Sl 15,1-2 i 5.7-8.11 (R.: cf. 5); Jo 17,20-26
Jesús prega per nosaltres, prega per cadascú de nosaltres, prega per cadascú
que creu i per cadascú que creurà en ell.
“Ves-te’n del teu país, del teu clan, de la casa del teu pare, cap al país que
jo t’indicaré”.
Moltes vegades ja pensem que estem bé, no ens falta res i tenim de tot, coses
materials i coses espirituals, tot, ho tenim tot. Així ens podem quedar fixes,
instal·lats i acomodats a una manera de fer les coses, de viure el cristianisme
amb pau, sense cap complicació.
“Ves-te’n”, ves-te’n ens diu a nosaltres
la lectura, igual que el Senyor li va dir a Abraham en el seu dia, ara ens ho
diu a cadascú de nosaltres personalment i col·lectivament com comunitat.
Ens cal moure’ns de la nostra instal·lació per convertir la nostra vida en una
vida de santedat. És el camí de la Quaresma, és el camí de la Regla de sant
Benet.
Sant Benet va fer aquesta conversió i ha estat així font de benedicció.
Nosaltres participem d’aquesta benedicció en la mesura que seguim la seva Regla
monàstica.
Regla que ens ajuda a obrir l’orella del cor, per acollir de bon grat cada
exhortació, per retornar a Aquell de qui ens havíem apartat per la
desobediència.
Per això, Jesús prega, perquè siguem u. Jesús prega perquè reconeguem que ell
és l’enviat del Pare. Prega perquè vol que participem de la unitat del Pare i
del Fill, perquè estiguem allà on ell està.
La comunitat reunida és símbol de la presencia de Crist enmig el món. Jesús
prega enmig nostre, perquè l’amor del Pare davalli a la comunitat. Així serem
bons testimonis de Crist en el món, perquè els altres creguin que Jesús ha
vingut per salvar-nos i per això ens vol en comunió d’amor, d’esperança i de
caritat, dintre de la família humana.
Com a cristians hem d’aixecar-nos i anar seguint les petjades del Crist fins a
la vida de la glòria amb el Pare i l’Esperit Sant, per sempre. Amén.