DIJOUS VII DE PASQUA

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

La gràcia que demanem a Déu "confiadament" (antífona d'entrada) és el do de l'Esperit Sant que Jesús va prometre als seus deixebles abans d'anar-se'n (antífona de comunió). L'Esperit, que és el vincle d'unió entre el Pare i el Fill, és així mateix qui ens uneix amb el Pare i amb el Fill. Per procedir del Déu creador, és l'únic que pot crear-nos de nou i ens pot fer "pensar tal com us és plaent" (col·lecta). Però, com sigui que l'Esperit Sant és l'envia't del Fill, Crist és doncs qui ens disposa per a la seva vinguda. I ho fa mitjançant l'Eucaristia, obrint-nos a "viure en plenitud" "perquè puguem arribar a fruir plenament dels dons de l'Esperit" (postcomuni).

El fragment de la primera lectura ha estat tret dels Fets dels Apòstols [22, 30; 23, 6-11] i l'accent s'ha de posar en la frase del Senyor adreçada a Pau, dient-li –per l'èxit obtingut- que "també a Roma haurà de donar testimoni de mi" [d'Ell]. En efecte, Pau, un cop a Jerusalem, compareix davant el Sanedrí i es defensa i no tem gens de fer enfrontar fariseus i saduceus, uns amb els altres, com ho havia fet el mateix Jesús [Mateu 22, 23-46]. I és que Lluc té la preocupació de demostrar fins a quin punt Pau reviu, per part seva, la passió de Crist. Així, el jutge dels darrers temps ja havia estat reclutat d'entre els acusats!

Com a salm responsorial ha estat escollit el 15, que és el d'escollir "la millor part". De cara a aquells que cerquen el benestar en els déus falsos, el salmista expressa la seva confiança absoluta i fa el do de si mateix a aquell que dóna la vida, a aquell que no deixarà pas caure els seus fidels en la mort eterna. Sant Pere n'ha fet una profecia de la Resurrecció en dir que "Déu no l'havia abandonat enmig dels morts ni havia deixat que es corrompés el seu cos" [Fets dels Apòstols 2, 31].

El fragment de l'evangeli ha estat tret de sant Joan [17, 20-26], on Jesús expressa el seu desig de "que siguin plenament u". I és que associats a la glòria de Crist [verset 22] i arrelats per Ell en l'amor que ve del Pare [26], els cristians són cridats a edificar la unitat de la humanitat amb el model i la prolongació de la unitat que regna entre el Pare i el Fill, que és una unitat de participació i de comunió, fet d'obertura total de l'un a l'altre –"vós en mi jo en vós"- i no d'uniformitat. Essent els artífexs de la veritable unitat és com donaran testimoniatge de Crist, manifestant, després d'haver-lo reconegut ells mateixos [25], que Crist és ben bé l'Envia't del Pare [21-23].

I acabem demanant al Senyor que "ens faci viure d'acord amb la seva voluntat" [col·lecta]. Amén. Al·leluia.