Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Sir 27,30-28,7; Sl 102,1-2.3-4.9-10.11-12 (R.: 8); Rm 14,7-9; Mt 18,21-35
El perdó és la porta de la salut espiritual. L’odi, la rancúnia, la venjança
porten al pecador a enfonsar-se en un llot de tenebra.
Per això, si vivim, si vivim per al Senyor, si som del Senyor, si ens n’adonem
que Crist va morir per cadascú de nosaltres, si creiem que Crist va tornar a la
vida per nosaltres, si ens fixem com ens ha perdonat i s’ha compadit de
nosaltres; haurem d’aprendre com hem de perdonar els qui ens han ofès.
Déu ens perdona, és infinitament misericordiós amb nosaltres. Així ens dona
exemple, un exemple clar per a nosaltres de com ha d’esser la nostra actitud
davant l’ofensa.
El perdó ha de surar sempre, no cal comptar si hem arribat a perdonar setanta
vegades set. Cal viure els nostres dies amb un cor misericordiós. Així cada
ofensa que rebem el perdó sorgirà al davant.
Si volem viure dies feliços, hem de procurar cuidar molt la salut, la salut
espiritual. Aquesta salut, es pot perdre amb facilitat. Per això, ens cal el
metge que sempre és Crist, ens cal el confessor que amb el sagrament ens neteja
les engrunes del pecat, ens cal la pregària com a recepta d’ungüent agradable
al Senyor, ungüent que neteja les asprors i ens fa suaus vers el proïsme.
Avui ens hem de preguntar: Com tinc la salut espiritual? Tinc bona fluïdesa en
la meva relació amb Déu i amb els altres? Reconec la paciència que Déu em té?
Sé perdonar i oblidar l’ofensa rebuda?
El Senyor s’ha compadit de la nostra misèria. Ara ens toca a cadascú de
nosaltres seguin el seu exemple, ens toca compadir-nos dels altres germans
nostres.
De fet el nostre camí durant aquesta vida ha de portar l’impremta de la
paciència, de la compassió, del perdó. Si vivim perdonat cada dia, el Senyor,
el Pare del cel, ens rebrà amb el seu cor obert, ens concedirà el seu perdó.
Així podrem endinsar-nos en la vida de Déu, que és la vida eterna amb el Pare,
el Fill i l’Esperit Sant, pels segles dels segles. Amén.
