Homilia predicada pel P. Rafel Barruè, abat de Poblet
Nm 21,4b-9; Sl 77,1-2.34-35.36-37.38 (R.: cf. 7b); Jo 3,13-17
En aquest desert podem romandre quiets, esperant que passi el temps, malparlant que tot va malament, perdent la paciència i al final endinsar-nos en el pecat.
Per això, la nostra mirada ha d’anar molt més enllà, ha d’anar cap a la creu de nostre Senyor Jesucrist. Si creiem en ell tenim vida eterna. No cal murmurar, cal girar la mirada cap a la creu. Jesús ha estat clavat a l’arbre de la creu, per donar-nos una vida nova.
Déu ens estima tant que ens ha donat el seu Fill a la creu per salvar tot el món. Cal entrar en la seva dinàmica de salvació, cal viure la vida en Crist. Cal mirar la creu que si abans ha estat signe de mort, Jesús, el Fill l’ha convertida en signe de resurrecció i de vida, de vida per sempre.
