5 de juny del 2010

DISSABTE DE LA SETMANA IX DURANT L'ANY (II)

Homilia predicada per fra Rafel Barruè
2 Tm 4,1-8; Sl 70; Mc 12,38-44

Avís, avís, avís: «No us fieu dels mestres de la Llei».

Façana exterior, d'interessos i afalacs.

D'oracions que per fer-se veure, filactèries els embolcallen. Pobresa interior en definitiva es fa present.

Sant Gregori el Gran, en descriure com ha de ser un pastor, ens diu: «Que sigui pur de pensament; el primer en l'acció; discret en el silenci; útil en el parlar; pròxim a cada un per la compassió; donat a la contemplació més que ningú; company dels qui fan el bé per la humilitat; inflexible, pel zel de la justícia, contra els vicis dels delinqüents; que no disminueixi la cura de la vida interior a causa de les ocupacions exteriors, que no deixi de tenir providència de les coses exteriors per la sol·licitud de les interiors» (Gregori el Gran, Regla Pastoral, Clàssics del Cristianisme 21, Ed. Proa, Barcelona 1991, p. 61).

Interessant a tenir en compte el que ens diu sant Gregori. És en definitiva en l'autenticitat del pastor on rau el bon guiatge del ramat. «El qui sembra en el camp dels desigs terrenals, recollirà allò que prové d'aquests desigs: la perdició. Però el qui sembra en el camp de l'Esperit, recollirà allò que prové de l'Esperit: la vida eterna» (Ga 6, 8). És llastimós que encara avui aquesta perícopa de l'evangeli està d'actualitat en l'actuació d'alguns pastors. Pobresa interior en definitiva es fa present.

Avís, avís, avís: «Aquesta viuda pobra ha donat més que tots».

¿Com pot ser que una pobra doni més que tots? Dona, viuda i pobra, una persona en situació de risc que la Llei havia de tenir en compte. Però, va i resulta que Jesús ens diu que és la que més ha donat, perquè ha donat el que necessitava per viure.

Riquesa interior brolla com una deu d'aigua viva. La confiança de sentir-se filla de Déu li treu tota por de subsistència i és ofrena tota ella a Déu, per Déu, en Déu.

Avís, avís, avís: «Tu, conserva sempre el bon seny». Ens diu Pau. Sí, el bon seny hem de conservar, sense perdre els avisos que Jesús ens va proclamant en l'Evangeli. «No siguem gossos muts, no siguem espectadors silenciosos, no siguem mercenaris que quan ve el llop fugen; siguem pastors sol·lícits que vigilen el ramat de Crist» (De les cartes de sant Bonifaci, Carta 78: MGH Epistolae 3, 354). Tiguem sempre els ulls fits en el dia que deixarem les amarres d'aquest port per anar a l'encontre de la manifestació del Senyor.