DIMECRES DE LA SETMANA VI DEL TEMPS PASQUAL

Sant Justí, màrtir

Homilia predicada pel P. Francesc Tulla

Sant Justí és un laic, la qual doctrina frueix de bona autoritat dins de l'Església, perquè no va arribar a la fe, sinó després d'un llarg recorregut intel·lectual; i que és, sobretot, per la seva obertura i la transparència de la seva ànima. Són totes elles altres tantes raons que ens en fan un ésser admirablement proper a nosaltres. Nasqué a Neàpolis (avui Nablus, a Samaria, a la Cisjordània), d'una família pagana, a començament del segle II. Atret des de jove per la filosofia, va recórrer les diverses escoles del pensament grec abans de trobar Crist. Després fixà la seva residència a Efes, i més tard a Roma, on fundà una escola. Fou en aquest moment, vers l'any 150, quan va escriure el seu Diàleg amb Trifó i les seves dues Apologies, la primera d'elles adreçada a l'emperador Antoní. En els dits escrits s'hi troba la més antiga descripció de la celebració del baptisme i de la missa dominical. Era un home recte i fraternal, el qual fou denunciat com a cristià per un filòsof rival. El relat de la seva compareixença davant del jutge, junt amb altres sis cristians —d'ells, cinc homes i una dona—, constitueixen una de les més belles pàgines dels Actes dels Màrtirs. Justí respongué al jutge, que parlava de manera irònica dient-li si pensava que realment aniria al cel, sinó que li diu: «No és que m'ho imagini, és que ho sé, n'estic del tot cert». Els set acusats foren condemnats a ser decapitats, cosa que s'esqueié vers l'any 165, en temps de Marc Aureli, l'emperador també filòsof.

Les lectures són del temps pasqual. La primera era dels Fets dels Apòstols [17, 15. 22-18, 1], quan l'apòstol Pau centre el seu discurs en què «us vinc a anunciar aquest Déu desconegut que vosaltres ja venereu sense coneix-se'l» (verset 23). Era a Atenes, a l'ocasió d'un sermó ben preparat, quan Pau parla a l'Areòpag: i tracta sobre el coneixement del vertader Déu; però, així que al final toca el tema del judici i la resurrecció de Crist, els oients, imbuïts per la mentalitat ambiental inaccessible a semblants doctrines, s'aparten d'ell amb burles. Amb tot, no tot es perd, ja que hi ha uns convertits, i la llavor cristiana queda ben assentada.

El salm responsorial escollit era el 148 [1-2. 11-12. 13. 14], que ve a ser com una missa sobre el món, ja que s'ofereix a Déu la lloança que puja de la creació i de l'evolució.

I l'evangeli era de sant Joan [16, 12-15], on se'ns recalca que «l'Esperit de la veritat [ens] guiarà cap el coneixement de la veritat sencera» (verset 13). I és que Jesús posa de relleu una de les funcions de l'Esperit Sant: la de guiar els deixebles fins «a la veritat sencera», completant així l'ensenyament donat per Crist i fent-nos posar a plena llum que la fe en Crist comporta la confessió de la seva divinitat, però que aquesta fe, a més, és necessàriament trinitària. Amén.