LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge de l'Ascensió del Senyor (Cicle B)

Sermó sobre la meditació de l'economia del Senyor, del sant ancià espiritual Joan de Dalyatha
(L'Expérience de Dieu dans la vie de prière, per Matta El-Maskîne; SO 71,61-62)

Porta Jesús en el teu si, com Maria, la seva mare; entra amb els mags i presenta-li la teva ofrena; amb els pastors anuncia la bona nova del seu naixement i proclama amb els àngels la seva lloança. Pren-lo dels braços de l'ancià Simeó i porta'l tu també als teus braços. Porta'l amb Josep i fuig amb ell cap a Egipte. Quan el vegis amb els altres nens, crida'l, besa els seus llavis i respira l'olor del seu cos que vivifica l'univers. Segueix la seva adolescència, pas a pas per totes les etapes de la seva educació, així barrejaràs el seu amor per tu al teu contacte permanent amb ell. Aleshores, del teu cos mort en pujarà el perfum de la vida que prové del seu cos. Posa't dempeus amb ell en el temple i escolta'l com parla als vells doctors de la Llei, estupefactes de les seves paraules plenes de saviesa. Quan fa preguntes i respon, escolta'l i admira la seva saviesa. Aixeca't i surt cap al Jordà, acull-lo amb Joan, meravella't i admira la seva humilitat quan el veus abaixar el cap, davant Joan, per acceptar-ne el baptisme d'aigua!

Surt amb ell cap al desert, puja la muntanya i asseu-te amb calma als seus peus, amb els animals salvatges que han vingut per fruir de la companyia del seu Mestre. Després, aixeca't amb ell per aprendre a combatre i a fer la guerra contra els enemics.

Atura't vora el pou amb la Samaritana i aprèn l'adoració en esperit i en veritat. Treu la pedra davant Llàtzer i aprèn la resurrecció d'entre els morts. Ajunta't a les multituds aplegades per menjar un bocí d'aquests cinc pans i aprendre la benedicció de la pregària! Vés i desvetlla'l del seu son al fons de la barca, quan les onades s'agiten al teu voltant. Plora amb Maria Magdalena i mulla-li els peus amb les teves llàgrimes per escoltar dels seus llavis una paraula de confort. Amb Joan, reclina el cap sobre el seu pit per tal d'escoltar els batecs del seu cor ple d'amor pel món sencer! Pren un bocí d'aquest pa que ha beneït durant el sopar, per unir-te al seu cos i restar amb ell per tota l'eternitat.

Presenta el peu perquè te'l renti i siguis purificat dels teus pecats i de les teves impureses. Surt amb ell cap a la muntanya de les Oliveres perquè t'ensenyi a pregar i a flectar el genoll fins a quedar, com ell, amarat de suor; aixeca't i acull amb ell els qui t'insulten i et crucifiquen, amb ell presenta la mà a les cadenes, i com ell, abandona el teu rostre als cops i a les escopinades i para la teva esquena, nua, al fuet. Aixeca't, amic meu, no defalleixis, porta la creu, ha arribat l'hora d'emprendre el viatge. Presenta les mans i els peus, amb ell, als claus. Amb ell, també, beu el fel.

Aixeca't a punta d'alba, quan encara és fosc, vés al sepulcre per veure la meravellosa Resurrecció. Asseu-te a la sala de dalt i espera'l amb les portes tancades. Obre les teves orelles per omplir-les de les paraules que surten de la seva boca. Vés amb tots els altres a aquest lloc solitari i inclina el cap per rebre la seva darrera benedicció abans de l'Ascensió.

Dels sermons de sant Agustí, bisbe (CCLXII,3-5)
Avui, germans, al cap de quaranta dies de la resurrecció, el Senyor ha pujat al cel. No ho hem vist; ho creiem. Els qui ho han vist ho han proclamat; i amb el seu testimoniatge han omplert l'univers. I ja els coneixeu els qui ho van veure: ens han transmès el seu testimoniatge. És d'ells que digué el salm: «Escolten el seu llenguatge fins als límits del món». Les seves paraules, doncs, han arribat fins a nosaltres i ens han desvetllat del nostre son: vet ací perquè a tot el món celebrem avui aquesta festa.

Recordeu el salm que acabeu de cantar: «Alceu-vos cel amunt, Déu meu!» A qui s'adreça aquest verset? Ho podríem dir potser al Pare, ell que no s'ha humiliat? No. Més aviat diem: «Alceu-vos, Déu meu... vós que fóreu empresonat, lligat, flagel·lat, coronat d'espines, penjat a la creu, travessat per la llança; vós, el qui heu mort, el qui heu estat sepultat. Alceu-vos cel amunt, Déu meu. Sí, alceu-vos, perquè vós sou Déu. Asseieu-vos dalt el cel, vós que fóreu suspès a la creu. Vós sou el jutge que esperem, tot i que els homes esperaren per jutjar-vos».

«Alceu-vos cel amunt, Déu meu». L'Ascensió és un esdeveniment ja realitzat, un fet del passat. No hem pas vist com s'acomplia aquesta predicció del salm: «Alceu-vos cel amunt». Hi creiem. Però, en canvi hem vist com s'acomplia el que segueix del salm: «i ompliu la terra de la vostra glòria». Si algú no és testimoni d'aquesta glòria, que no cregui pas tampoc en la vostra ascensió! Què significa, en efecte, «ompliu la terra de la vostra glòria», sinó: que la terra s'ompli de la vostra Església? Sí, per tota la terra, la mare dels vostres fills; per tota la terra, la vostra esposa, la vostra estimada, la vostra coloma! Ella és la vostra glòria, tal com diu l'Apòstol: «La dona és la glòria de l'home». Si la dona és la glòria de l'home, l'Església és també la glòria del Crist.

Aquesta Església és la santa Església catòlica, és a dir, la que és escampada per tot l'univers. Mireu-vos-la des de dalt del cel, Déu meu. És per ella que vau rebre la ignomínia de la creu.

Abans de pujar al cel vau fer aquesta promesa: «Quan l'Esperit Sant vindrà damunt vostre, rebreu una força que us farà testimonis meus». On? «A Jerusalem», on vaig ser mort. ¿A Jerusalem? És massa poca cosa. Un preu tan gran per rescatar només aquesta ciutat! Seguiu, Senyor! Jerusalem és massa petita per contenir el vostre nom! «Us farà testimonis meus a Jerusalem, a tot Judea, a Samaria i fins a l'extrem de la terra». Mireu-la, germans estimats, mireu-la aquesta santa Església catòlica. És present arreu del món. Sempre verge, cada dia engendra nous fills.