LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS PASQUAL
Diumenge 6è de Pasqua (Cicle B)

Dels sermons de sant Elred, abat
Oh Senyor, quanta joia hi ha a estimar-vos, quanta serenitat en la joia i quanta confiança en la serenitat!

El qui ha escollit estimar-vos no ha fet marrada, perquè no hi ha res millor que vós, i l'esperança no en surt defraudada, perquè no podríem estimar res més avantatjós. No cal pas témer cap excés, que el vostre amor no comporta mesura. No cal tenir por de la mort, destructora d'amistats mundanes, que la vida no mor. En el vostre amor no cal témer el fracàs, perquè res no subsisteix, sinó el desig d'aquest mateix amor. No hi ha motius de suspicàcia, perquè judiqueu segons el testimoni de la consciència. Heus ací la joia que foragita el temor; heus ací la serenitat que no s'exaspera; heus ací la confiança que sap menysprear el món.

Escoltant aquestes coses, ànima meva, considera't com un vas indigne, i desconfiant de tu mateixa i recolzada en Déu, ja no vulguis ni viure ni morir per a tu mateixa, sinó per a Aquell que per tu ha mort i ha ressuscitat.

Oh qui em donés d'embriagar-me amb aquest calze de salvació, de vessar-lo amb entusiasme i de somniar aquest somni dolcíssim: que estimant el meu Déu amb tot el cor, amb tota l'ànima i amb totes les forces, mai no busqués les meves coses sinó les de Jesucrist; i que estimant el proïsme com a mi mateix, ja no cerqués el que em convé a mi, sinó allò que és bo per a l'altre. Oh paraula de plenitud, moderada però ardent, paraula de caritat, paraula de perfecció íntegra, de dolcesa. Oh paraula de plenitud a la qual res no manca, paraula compendiosa que enclou la Llei i els profetes.

Qui pot tenir aquest amor, ho declara obertament la veritat quan diu: «El qui guarda els meus manaments i els compleix, aquest m'estima». El qui guarda els manaments de Déu en la memòria i els compleix amb la seva vida; el qui els guarda en les paraules i els compleix amb els fets; el qui els guarda escoltant-los i els compleix obrant; o millor, el qui els guarda obrant i els compleix perseverant-hi, aquest estima Déu. L'amor, si no ha de ser una expressió estèril, s'ha de mostrar en les obres. No és rauxa momentània, sinó seriosa tenacitat del voler humà.