DIUMENGE XI DURANT L'ANY (Cicle B)

Homilia predicada pel P. Maties Prades
Ez 17,22-24; Sl 91; 2Co 5,6-10; Mc 4,26-34

Estimats germans i germanes,

La repetició dels cicles litúrgics són noves oportunitats d'aprofundir en el misteri de Déu i en el nostre. Noves vivències ens situen en diferents perspectives. La Paraula de Déu, sembrada en el nostre cor, ens fa viure el conegut cicle espiritual: lectura, meditació, oració, contemplació, i acció. Déu no és una realitat llunyana o estranya. És Algú proper, present, que s'interrelaciona amb nosaltres. Jesucrist sempre sorprèn. La seva Paraula és la llavor sembrada en el nostre cor i en la nostra ment. Això omple d'emoció perquè el seu llenguatge és innovador, crea expectatives perquè ens fa creure en nosaltres, dóna esperances perquè hi ha més del que veiem.

Déu actua en nosaltres i en el món. Les meravelles d'aquesta història de salvació es realitzen amb mitjans pobres i humils, molt lluny dels nostres programes i càlculs. Tampoc veiem resultats espectaculars. No és el nostre esforç el que fa créixer la llavors, sinó la Gràcia de Déu que va fent la seva tasca silenciosa, però eficaç, en nosaltres. La seva acció mai és una cosa ja acabada, estàtica; sinó en expansió, activa, dinàmica. Només ho comprovem quan cultivem la interioritat, quan deixem allò que ens vol manipular, i anem a l'essencial. Ens desanimem quan mirem els resultats. Però «ens sentim molt coratjosos», en paraules de S. Pau, quan creiem en el Senyor, encara que no el veiem; quan preparem el nostre camp interior per tal que fructifiqui la seva llavor. Detinguem una mica el rellotge per tal de donar temps a la contemplació: és el dia del Senyor.

Contemplar és veure amb mirada amorosa les realitats divines i les realitats humanes. Cal recuperar el gest humil del sembrador i tornar a començar, cal la paciència del pagès, la fe del cristià, la constància del lluitador, la consistència i fortalesa d'aquell que ha superat les proves al peu de la creu de Jesucrist, cal la saviesa de la persona unida al Crist. «Encara donaran fruit a la vellesa, continuaran plens d'ufana i de vigor», diu el Salm. Quan més units estiguem al Crist, les nostres branques seran més extenses per acollir els qui venen a nosaltres, i la nostra ombra serà més reconfortant per poder-los consolar i animar. Creant espais d'amor, crearem espais d'esperança. Nosaltres mateixos som la petita llavor que cau al solc del gran camp del món. Déu hi vol fruits abundosos i saludables: no ha perdut l'esperança, i contempla l'horitzó esperant el nostre retorn.

Avui, a Dublín s'acaba el 50è Congrés Eucarístic Internacional, que ha durat una setmana. El lema escollit és: «Eucaristia: comunió amb Crist i entre nosaltres». Els efectes de l'Eucaristia s'han de manifestar en totes les nostres accions. He llegit un article titulat «Eucaristia i crisi». No podem convertir la Missa en un refugi que ens protegeix, o en una devoció personal; cal acceptar les seves exigències. La nostra Eucaristia d'avui, com la de cada dia, és un lloc de prendre consciència que l'individualisme ho complica tot, que les paraules de Jesús creen fraternitat. També que la comunió entre nosaltres prové d'un acte d'adoració a Déu i dels seus efectes: veneració al germà, acceptant-lo, estimant-lo.

Els problemes actuals necessiten reformes de les estructures, o nous plantejaments. A nosaltres no se'ns demanarà l'opinió, segurament, però podem ajudar des del nostre anonimat, amb discreció. Si ens arrelem en Crist serem com un arbre frondós, plens de virtuts. Com ho podem fer? No podem resar el «Parenostre» sense lluitar perquè el tinguin tots. No podem combregar amb Jesús sense fer-nos més generosos i solidaris. No podem donar-nos la pau sense estar disposats a estendre la nostra mà a tots els qui ho necessiten. Què passaria si tots estiméssim més, si preguéssim més, si dediquéssim algun temps a replantejar-nos la vida, si visquéssim millor l'Evangeli? Germans, que la nostra pregària sigui constant i confiada! Recordem, per acabar, el Salm: «És bo de lloar l'Altíssim, de cantar el vostre nom, Senyor, de proclamar al matí el vostre amor, i de nit, la vostra fidelitat».