LA VEU DELS PARES

TEXTOS PER AL TEMPS DE DURANT L'ANY
Sant Joan Baptista (Diumenge XII durant l'any)

Dels sermons de sant Agustí, bisbe (sermó 293,1-3)
L'Església s'adona que el naixement de Joan és, d'alguna manera, una cosa sagrada: Entre els patriarques no en trobem cap del qual celebrem el naixement; celebrem, en canvi, el de Joan i el de Crist. Això no pot deixar de significar alguna cosa. Si a nosaltres, per la gran dignitat del tema, ens costa d'explicar, la meditació resulta tanmateix més fructuosa i fecunda. Joan neix d'una anciana estèril; Crist neix d'una donzella verge.

El pare de Joan no creu que l'infant ha de néixer, i es torna mut; Maria creu que Crist naixerà d'ella, i el concep per la fe. He proposat coses per investigar i he predit que les discutiríem, però això ja ho he manifestat abans, i si ens resulta impossible d'entrar en tots els replecs d'un misteri tan gran, us adoctrinarà, més bé àdhuc sense mi el qui parla en vosaltres: aquell que contempleu piadosament, que heu rebut en el vostre cor, i que us ha fet temples seus.

Joan és com una frontera entre els dos Testaments, l'Antic i el Nou. Ho testifica el Senyor mateix quan diu: «la Llei i el Profetes fins que ha aparegut Joan Baptista». Ell, doncs, representa l'Antic Testament i és el pregó del Nou. Com a representant del primer, neix de dos ancians; com a representant del segon, és declarat profeta quan encara és a les entranyes de la mare. Perquè, abans de néixer, ja dona salts en el si de la mare, a l'arribada de santa Maria. Ja allí era designat: designat abans de néixer; es mostra precursor del Crist abans de veure Crist. Això són coses divines, això excedeix la mesura de la fragilitat humana. Finalment neix, rep un nom, i la llengua del pare és deslligada. Aquests fets són imatge de les coses futures.

Comentari de sant Efrem de Nisibis
L'anciana Elisabet va portar al món l'últim dels profetes, mentre Maria, una noia jove, va donar a llum el Senyor dels àngels. L'estèril va portar al món el qui perdona els pecats i la Verge el qui els esborra. Elisabet va portar al món al qui reconcilia els homes mitjançant la penitència, Maria el qui purifica la terra de les seves taques. L'anciana encén un llum a la casa del seu pare Jacob, ja que aquest llum és Joan; la noia jove encén el sol de justícia per a totes les nacions. L'àngel va anunciar el ministeri de Joan a Zacaries: el qui hauria de ser decapitat anunciaria el qui seria crucificat; el qui seria odiat proclamaria el qui seria enviat; el qui batejaria en aigua el qui batejaria en foc i Esperit Sant. La llum brillant proclamaria al sol de justícia; el qui estava ple de l'Esperit al qui donaria l'Esperit. La veu anuncia el Verb …

Abans de venir, el Senyor, —diu la litúrgia siríaca—, va enviar com a missatgers els sants profetes. Cadascun d'ells anunciava el misteri amagat i desconcertant de la vinguda de Déu fet home. Un profetitzava: «Mireu, el Senyor ve a consolar els afligits». Un altre anunciava: «El Senyor restablirà la seva aliança amb el seu poble». Un pregava què el Senyor vingués, i no callés; l'altre suplicava Déu que mostrés el seu poder i vingués a salvar el seu poble. Un profetitzava el Precursor dient que seria un àngel; un altre ens deia que seria la veu d'un que crida en el desert. I finalment va venir l'intermediari de l'antiga i de la nova aliança, Joan Baptista, estel que precedeix la llum, llàntia que precedeix el sol de justícia, veu que precedeix la Paraula, missatger que anuncia clarament: Darrere meu ve el qui és més gran que jo, del qual no sóc digne de deslligar la corretja del calçat.