EL NAIXEMENT DE SANTA MARIA, VERGE

50è aniversari de la mort del P. Bernat Morgades
Homilia predicada pel P. Josep Alegre, abat de Poblet
Mi 5,2-5; Sl 12,6; Rm 8,28-30; Mt 1,1-6.18-23

El P. Agustí Altisent, monjo historiador de Poblet, escriu en la seva «Història» que «el P. Morgades va tenir en aquella primera hora de la resurrecció del monestir, un paper providencial de primer ordre. Sense el seu entusiasme i la seva iniciativa, difícilment podríem concebre que la restauració monàstica hagués pres l'impuls que va prendre i que molts particulars s'interessessin per ajudar els monjos com ho van fer».

El P. Morgades, del qual commemorem el 50è aniversari de la mort, va escriure una guia de Poblet on conta una llegenda sobre els inicis de la vida monàstica a Poblet: Parla de l'exèrcit català acampat en el que ara és el Monestir, i que un dia, quan els homes d'armes anaven a retirar-se a les seves tendes i refugis, van veure baixar 3 magnífiques llums que els van deixar encisats, les quals es van posar al mig del campament. Aquest fet es va repetir diverses nits consecutives. Ramon Berenguer IV, va prometre edificar 3 ermites o esglésies i en féu donació a l'Orde Cistercenc. Fins aquí la llegenda. Quan arriben els monjos a poblar el lloc, en memòria de les tres llums prodigioses, en cantar totes les nits la Salve Regina, encenen tres llums sobre la taula de l'altar major. Costum que es conserva encara.

Hi ha en la vida cistercenca una profunda devoció a Santa Maria. En els monestirs, habitualment dedicats a ella, s'acaba cada pregària de la comunitat amb el cant d'una antífona mariana; també cal tenir en compte la devoció particular de cada monjo.

En el relat d'aquesta llegenda la presència de la Mare de Déu va unida a la victòria en una batalla contra els enemics. Avui, el matís de la devoció a Santa Maria és molt diferent: va unit a la victòria de la nostra fe. «I la fe és l'encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida, la direcció decisiva» (Benet XVI, Deus caritas est, n. 1) que ens dóna la persona de Jesús. Però aquest encontre amb Jesucrist obre la nostra vida a un horitzó universal, a una reconciliació humana i amb Déu. Aquesta és la tasca que ens ha portat el Senyor: reconciliar, unir.

I això és un dels aspectes que ens suggereix la Paraula de Déu que acabem d'escoltar. Al tronc genealògic que ens ofereix l'evangeli trobem les persones més diverses: sants i pecadors, del poble jueu i estrangers, nobles i gent senzilla... per acabar obrint-se aquest misteri a la discreció i silenci de sant Josep que, obedient, accepta ser el custodi de la plena manifestació d'aquest misteri de la nostra salvació. I que culmina en l'esdeveniment del «Déu amb nosaltres».

Amb aquesta festa «rebem les primícies de la salvació», com diu l'oració col·lecta, però «demanem el do de la gràcia divina per créixer en la pau». Creixent en la pau com a bons servidors de Déu ens lliurem a aquest treball de construir, de fer veritat aquest «Déu amb nosaltres».

Déu vol la salvació de tots els homes. Tots són fills seus, tots estan rebent dia rere dia un alè de vida que els ve de Déu, el seu creador; tots són estimats per ell. Déu vol estar amb tots. «Nosaltres» no es refereix només als qui estem aquí en aquesta celebració, no es refereix als bons, als que jo considero bons del meu poble o de la meva nació. No, es refereix a tots els qui gaudeixen, potser inconscientment, de la bellesa de la vida, del simple plaer de respirar.

I en aquesta empresa nosaltres som cridats a participar, a ser instruments d'aquest Déu bo, que mira amb amor tots els homes. Sant Pau ens ho suggereix clarament: «Déu ho disposa tot en bé dels qui l'estimen, dels qui ell ha cridat per decisió seva; perquè ell, que els coneixia d'abans que existissin, els destinà a ser imatges vives del seu Fill». Si sentim que Déu ens estima i volem correspondre a aquest amor cal que ens comprometem a treballar en la missió, en l'obra de Jesucrist, Fill primogènit de Déu. I aquesta és l'obra de la nostra fe: la reconciliació, la unitat, la pau.

Escriu sant Andreu de Creta, un Pare de l'Església Oriental, on se celebra aquesta festa amb especial solemnitat, fins al punt que marca l'inici de l'any en el calendari bizantí: «La present solemnitat del naixement de la Mare de Déu és com un preludi de l'Encarnació de Jesucrist, el terme del qual és la perfecta unió del Verb amb la carn. Aquesta notícia extraordinària, constantment recordada, resulta fosca i difícil de comprendre per sobre dels altres miracles, manifestant-se així que s'oculta i ocultant-se es quan es manifesta» (Homilia 1 sobre la Nativitat).

Guardem, doncs, en el cor la Paraula que hem escoltat, i ella ens guardarà i ens farà créixer en la pau, manifestant-nos aquest misteri de salvació.